De res massa

Si fa pocs dies parlava de l’estoïcisme i afirmava en quins aspectes m’hi identificava, avui puc complementar aquesta confessió amb l’elogi de l’epicureisme. Aquest sistema filosòfic defensa la recerca d'una vida bona i feliç mitjançant l'administració intel·ligent de plaers i dolors, l'ataràxia ("absència de torbació") i els vincles d'amistat entre les persones. Afirmar una certa capacitat de contenció davant del plaer o del dolor, no comporta negar-los, sinó saber administrar-los adequadament tal como proposen els partidaris epicureismes. Com diu un bon amic meu, es seguir la filosofia grega “de res, massa” tal com deia una sentència gravada en el temple de Delfos que Sant Jeroni atribuí a un dels set savis de Grècia. Bon lema per identificar un dels camins de la felicitat.

De res massa aporta una bona guia per orientar el comportament dels individus. En el Regla de sant Benet, en les recomanacions per l’abat es diu “en la correcció ha

d'obrar amb prudència i no fer "de res massa", no sigui que, volent fregar massa el

rovell, es trenqui el vas”. Aquesta recomanació és una bona guia per caminar per la vida, en tots els àmbits i a tots els nivells. El plaer o la felicitat preconitzat pel epicureisme anava més enllà del gaudi del cos, tal com era entès pels hedonistes, doncs havien de trobar-se equilibrats amb el desenvolupament de l’intel·lecte. La felicitat, tal com jo penso, ha trobar-se en l’equilibri de la ment i el cos, i en aquesta relació harmònica neix la serenitat. Aquest visió particular de l’epicurisme m’ha portat a considerar que el camí de la felicitat es troba en el gaudi de coses petites, properes i fàcils de construir a partir d’un mateix i amb les persones que estimes.