Si fa pocs dies parlava de l’estoïcisme i afirmava en
quins aspectes m’hi identificava, avui puc complementar aquesta confessió amb
l’elogi de l’epicureisme. Aquest sistema filosòfic defensa la recerca d'una
vida bona i feliç mitjançant l'administració intel·ligent de plaers i dolors, l'ataràxia ("absència de
torbació") i els vincles d'amistat entre les persones. Afirmar una certa capacitat
de contenció davant del plaer o del dolor, no comporta negar-los, sinó saber
administrar-los adequadament tal como proposen els partidaris epicureismes. Com
diu un bon amic meu, es seguir la filosofia grega “de res, massa” tal com deia una sentència gravada en el temple de
Delfos que Sant Jeroni atribuí a un dels set savis de Grècia. Bon lema per
identificar un dels camins de la felicitat.
De res massa aporta una bona guia per orientar el
comportament dels individus. En el Regla de sant Benet, en les recomanacions
per l’abat es diu “en la correcció ha
d'obrar
amb prudència i no fer "de res massa", no sigui que, volent fregar
massa el
rovell,
es trenqui el vas”. Aquesta recomanació és una bona guia
per caminar per la vida, en tots els àmbits i a tots els nivells. El plaer o la
felicitat preconitzat pel epicureisme anava més enllà del gaudi del cos, tal
com era entès pels hedonistes, doncs havien de trobar-se equilibrats amb el
desenvolupament de l’intel·lecte. La felicitat, tal com jo penso, ha trobar-se
en l’equilibri de la ment i el cos, i en aquesta relació harmònica neix la
serenitat. Aquest visió particular de l’epicurisme m’ha portat a considerar que
el camí de la felicitat es troba en el gaudi de coses petites, properes i
fàcils de construir a partir d’un mateix i amb les persones que estimes.
No he acabat d'entendre el que vol dir " de res, massa"
ResponEliminaM'ho podrieu aclarar?