Islam de Catalunya, situació crítica

Els meus amics saben que sóc persistent en la defensa de les idees o en la consecució d'algun objectiu. Reconec que actuar com a gota malaia alguns cops m'ha ajudat i altres no, fins i tot em pot haver perjudicat. Però ara estic convençut, he de tornar a insistir en un tema que he tractat anteriorment: la progressiva radicalització d'alguns musulmans a Catalunya. A més de les notícies proporcionades pels medis de comumcació existeix una realitat més silenciosa, peró força eficaç per la radicalització de les comunitats musulmames catalanes. Les dades són elocuents: els oratoris estan més concorreguts i els signes corporals de la vivència fonamentalista de l'Islam dels musulmans són més evidents arreu.

El procés de radicalització és complex, doncs el resultat de múltiples factors. De la mateixa manera que cal esbrinar les cause és necessarim conèixer els seus efectes. Lamentablement el trànsit cap a un islam radicalitzat i extrem és lent, però les seves conseqüències són evidents: inseguretat ciutadana i amenaça a la convivència. Només cal repassar els diferents ensurts associats a la radicalització extrema d'alguns musulmans per descobrir que en els origents hi ha persones aparentment integrades a la societat. Aquesta és la gran paradoxa que expressen els analistes: perquè persones, aparentment normals, alguns amb estudis, de sobte opten per una via de violència extrema que ens empeny al terrorisme en nom de la seva religió.

Tornem a les causes. Els responsables de les comunitats musulmanes a Catalunya alerten, cada cop amb més insistència, que són més clars els indicis que hi ha una suau progrés cap a la radicalització d'algunes persones. L'absència d'un treball directe amb aquestes comunitats, les seves dificultats estructurals, algunes degudes a la pèrdua de subvencions, per poder organitzar les disperses comunitats musulmanes està facilitant l'aparició de persones que intervenen per exaltar els ànims d'alguns musulmans. La seva penetració en les comunitats és fàcil, tenen recursos i faciliten predicadors, i el seu radicalisme troba fàcil acollida per la precarietat d'aquestes comunitats i els dubtes d'identitat d'alguns dels seus membres. En aquestes condicions, és fàcil el pas a la comprensió fanàtica de l'Islam. D'aquí la meva alerta.

Les mesures preventives no s'esgoten en els serveis de seguretat ciutadana sinó en una actuació política que normalitzi l'Islam a Catalunya. Del contrari, en lloc d'uns Islam català tindrem un Islam desarrelat i desorientat. Les decisions d'alguns ajuntaments de situar els centres de culte islàmics a les perifèries urbanes és un error, a més d'introduir una segregació en la pràctica del culte que, a la meva modesta opinió, altera la igualtat garantida per la llei de llibertat religiosa. Situar els oratoris a les perifèries urbanes és afavorir la seva invisibilitat i aquest és precisament el que busquen els sectors més fonamentalistes ja que així tenen més marge de maniobra per actuar i fugir al control social. Com es pot veure, la política envers les comunitats musulmanes és important, vital i cal encertar-la per tal d'assegurar la convivència avui i en els propers anys. Encara hi som a temps.