Teresa Forcades i Irene Rigau

En un conversa caçada al vol, dues persones comentaven la notorietat mediàtica de la consellera d’Educació de la Generalitat, Irene Rigau, i de la monja benedictina, Teresa Forcades. Aquestes persones comentaren el perquè d’aquest fet. En el cas de la consellera destacaven que transpirava confiança perquè les seves afirmacions transmetien enteniment. Parla, deien, de forma senzilla i entenedora. Es veu que sap el que diu, és clara i mostra fermesa. En el cas de la Teresa Forcades, a més de mostrar algunes de les anteriors característiques, es destacava la seva capacitat d’expressar sentiments i inquietuds que tenen moltes persones. Fent-ho s’apropa al cor dels ciutadans i formula les seves esperances.

Dues dones, des d’espectres polítics i socials diferents, i amb perspectives distants, tenen la capacitat de construir lideratge social. Els ciutadans necessiten aquest lideratge en uns moments de canvis turbulents, d’alternatives confuses, de situacions de greu desorientació i de patiment personal els ciutadans busquen trobar qui els ajudi entendre el que està passant i sàpiga transmetre’ls confiança de que hi ha futur. Cal que hi hagi persones que formulin en tot moment les inquietuds i esperances de les persones. En el cas de la Teresa Forcades es dóna un valor afegit donada la seva condició de religiosa. La seva activitat de denúncia és acceptada per persones que no comparteixen la seva fe, però li atorguen la seva confiança perquè és monja. Interessant constatació que ajuda a entendre que la fe no és cap obstacle quan el testimoniatge es fa des de la misericòrdia.