Convicció i responsabilitat

El diàleg del president Mas amb Rubalcalba i Navarro ha estat una bona notícia. El diàleg en política és necessari ja que permet crear consens acostant punts de vista discrepants. A més, escoltar i parlar, independent de que s'arribin acords és un exemple de virtuts cíviques que eduquen la convivència. El diàleg institucional del president de la Generalitat, com abans havia fet amb Rajoy, situa el debat polític en un marc de raonabilitat i no de confrontació gestual. Sense la necessitat d'arribar a cap acord l'actitud dialogal situa l'estratègia política sota la protecció de la intel·ligència, tt i que des d'aquesta perspectiva la realitat quedi matisada pel do de l'oportunitat.

Tot polític coneix la duresa de l'exercici del realisme pràctic. Es el dilema plantejat pel sociòleg Max Weber quan fixava l'atenció en la tensió que es dóna entre l'ètica de la responsabilitat i l'ètica del convicció. Probablement el bon govern exigeix un exercici prudent i equilibrat de les dues perspectives ètiques. De tal manera que, tot i que el cor i el convenciment siguin a voltes impacients i exigents, la responsabilitat intervé per introduir la perspectiva de la plausibilitat. Això comporta que algunes decisions considerades justes i necessàries en una determinada conjuntura s'hagin de repensar perquè la realitat imposa altres lògiques. Per això el dogmatisme o la inflexibilitat són males conselleres del bon govern. Més aviat el governant ha de ser prudent en les seves afirmacions, estalviant contundències innecessàries o postures maximalistes. Els esdeveniments, les conjuntures visibles o submergides, imposen els seus ritmes que es manifesten en allò que es pot anomenar l'oportunitat política. Quan passi això forma part del bon govern la explicació clara, pedagògica i sincera. Buscant la bona comunicació i l'enteniment sense defugir admetre errors passats o decisions precipitades. Fer-ho ennobleix a qui ho fa.