La insistència del papa Francesc en parlar de la
misericòrdia de Déu a sorprès a algunes persones. El concepte pot semblar
estrany perquè el llenguatge vulgaritzat ha creat alguna confusió sobre el que
és la Misericòrdia. Es bo recordar que aquesta és la pràctica de la compassió.
Va més enllà d'una simple actitud perquè és un comportament perfectament
observable i identificable. Per això la tradició cristiana ha explicat en la
seva doctrina el que són les obres de misericòrdia. Déu és, per naturalesa,
misericordiós. Per això practicar la misericòrdia és testimoniar la bondat
divina. Són obres de misericòrdia actuacions com ensenyar al que no sap, dona
menjar al famolenc, visitar als malalts, acollir als estrangers, donar diner
als necessitats, etc
Avui en els corredors del metro he vist dues monges de la
comunitat de l'Anyell parlant amb una persona estrafeta. Una persona que tinc
vist des de fa molt de temps, però mai havia apreciat que ningú parles amb ell.
El que he vist avui és que era una persona que podia explicar a unes altres que
l'escoltaven atentament. Per una estona aquesta persona importava a algú.
Després, segurament tornaria recollir la indiferència dels transeünts. Jo
mateix havia passat molts cops davant d’ella sense prestar-li la més mínima
atenció, més enllà d'una mirada encuriosida pel seu aspecte
La misericòrdia deu ser el resultat d'aquest gest
desinteressat amb una persona que, com
el servent d’Isaïes, de tant nafrat i estrafet feia angunia de mirar. ¿Quants
cops es pot exercir la misericòrdia cada dia.? Segurament si al final del dia
fem un examen de consciencia i mirem quants cos s'hauria pogut exercir
descobriríem que hem tingut moltes ocasions. És més que probable que haurem
passat amb indiferència davant d'aquests situacions. Tenim la mirada massa
selectiva per la misericòrdia quotidiana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada