Els fonaments prepolítics de la política

He llegit un petit opuscle de Francesc Torralba titulat Els fonaments prepolítics de la política editat pel Centre d’estudis Jordi Pujol. En un breu text el professor Torralba descriu i identifica quines són les bases de la política, allò que els anglosaxons anomenen the foundations, els pilars. Principis que si no hi són la vida política s’erosiona i s’enfonsa. Es fonaments no es veuen, però han de ser-hi perquè sinó es ressent la solidesa de l’acció política. Aquests fonaments són bàsicament principis ètics. La seva manca converteix la política en un joc maquiavèl·lic o en un simple espectacle de masses. També pot convertir-se en un intercanvi cínic d’interessos a la plaça pública. Sense base ètica la política deixa de tenir sentit.

Perquè la política pugui acomplir el seu objectiu d’ordenar el consens entre interessos i visions presents en la societat a favor del bé comú ha de garantir que es donin els següents principis. El primer pilar és el principi de llibertat. Sinó hi és no pot haver-hi política. La llibertat té molts rostres: llibertat de creences, llibertat d’associació, llibertat d’expressió, llibertat de moviments, etc.. I per més que calgui posar-se d’acord sobre quins són els seus límits, cal que hi hagi llibertat. El segon pilar és el respecte de la dignitat humana i els drets inherents a ella. El següent pilar és el binomi equitat i justícia. Sense justícia equitativa no hi ha espai per la política. El penúltim principi és el de la racionalitat política. La política exigeix l’exercici de la capacitat d’enraonar. Això vol dir, tenir la capacitat d’aportar raons a l’hora de fer propostes; de motivar l’acció política. El darrer principi és el de la participació. És l’exigència de prendre part en la cosa pública. Aquestes són les mínimes condicions perquè la política pugui existir i orientar-se al bé comú.