El president Mas ha lliurat la medalla d’or de la
Generalitat de Catalunya al cardenal Lluís Martínez Sistach. Trobo la decisió
encertada que honora a qui la rep i a qui la dóna. És adequat que la màxima
institució política de Catalunya honri a un eclesiàstic, de la mateixa manera
que atorga aquest reconeixement a altres persones per la seva contribució a la
societat catalana. Donar aquesta medalla és una aprovació del que la persona ha
fet a la cultura, benestar o cohesió de la societat catalana. És innegable que
el cardenal Lluís Martínez Sistach reuneix totes les consideracions per ser
guardonat. Ha estat un sacerdot, bisbe i arquebisbe al servei de l’Església i
del país.
La seva trajectòria eclesial ha estat un exemple d’acció
i contemplació, de mítica i compromís. Aquesta actitud l’ha dut a impulsar
iniciatives com la consagració de la basílica de la Sagrada Família pel papa
Benet XVI o la cel·lebració d’una edició de l’Atri dels Gentils a Barcelona. El cardenal
Lluís Martínez Sistach és una persona diàleg i amb una comprensió eclesial d’acord
amb l’esperit del concili Vaticà II. Vàries iniciatives diocesanes són exemple
d’aquesta voluntat dialogal entre les quals es poden destacar el GTER o la
Fundació Joan Maragall.
Aquesta creu de Sant Jordi també representa una reconeixement
merescut al conjunt de l’Església catòlica catalana per la seva identificació i
compromís amb el país, tal com destacà el president Mas. Els catòlics catalans
han sabut estar al costat de la societat catalana assumint corresponsablement
el llarg procés de recuperació de la dignitat nacional. Fou l’Església catòlica
catalana la que preservà l’ús del català com a llengua d’ús litúrgic. També
foren algunes institucions eclesials les que han donant cobertura i aixopluc ha
a moltes iniciatives socials i polítiques que, en el passat, han garantit la
convivència cívica i democràtica.
L’església catalana, gràcies al compromís anònim de
persones, comunitats i institucions religioses, ha teixit un gran xarxa de
solidaritat que dóna suport dóna suport als sectors exclosos o afectats per la
greu crisi econòmica. L’actitud solidari de moltes comunitats cristianes es
complementa amb la seva sensibilitat per una caritat que no deixa de lluitar
per la justícia social. Moltes d’aquestes comunitats escampades per tot
Catalunya recorden a la nostre societat quins són els valors i les virtuts que
cal defensar i preservar davant la indiferència i el relativisme moral. El
president Mas ha destacat que aquests cristians anònims són un actiu per
Catalunya i la seva existència ha de ser coneguda per l’opinió pública. Les paraules
institucionals del president de la Generalitat han tingut continuïtat, en un to
més personal i íntim, quan s’ha referit a l’esperança que per ell ha
representat l’elecció del papa Francesc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada