Absències d’or

L'acte de lliurament de la medalla d'or al cardenal Lluis Martinez Sistach en el Palau de la Generalitat fou una cerimònia entranyable. Moltes persones volgueren acompanyar afectivament al cardenal en aquest moment tan notable. Per això hi ha havia una àmplia representació eclesial catalana, de la diòcesi de Barcelona, junt amb una important nombre de membres del govern a més de la presidenta del Parlament i pocs parlamentaris. Però també eren evidents i notables algunes absències.

Faltaven representants d'altres forces polítiques, llevat dels que formen part dels partits de govern. Excepte algun diputat no governamental, hi faltaven els líders i membres destacats de la majoria de forces polítiques catalanes. La seva absència en un acte que, a més de distingir a la persona del cardenal, honorava el servei de l'església catòlica a Catalunya, fou un fet destacable i, en certa manera, incomprensible. El lliurament de la medalla era un acte cívic, que no comportava cap adhesió a les creences del cardenal,  i  per això hauria d'haver interessat a les forces polítiques absents. Perquè, en un moments d’escassetat d’institucions que aporten significats, l’Església catòlica té encara una important funció social. Un altre estament absent fou el món de la cultura, llevat també d'alguna personalitat aïllada. Si bé és cert que aquest món és plural i heterogeni, més anticlerical que clerical, va estranyar-me que no assistissin alguns creadors que sempre s’han mostrat sensibles i respectuosos a les virtuts cristianes. Aquesta absència sorprèn especialment perquè el cardenal Lluís Martínez Sistach ha estat una persona amant del diàleg franc i obert amb el món de la cultura com a ho ha demostrat a través de la fundació Joan Maragall que sosté i nomena el seu president. 

També fou sorprenent l'absència de representants d'altres confessions. Per la composició dels assistents cal dir que fou un acte de catòlics. Aquesta situació resultava xocant amb el continuïtat interès del cardenal Lluís Martínez Sistach de propiciar l'ecumenisme i el diàleg interreligiós a través d’institucions apropiades, entre les quals destaca el Grup de Treball Estable de les Religions (GTER). Institució propiciada i cuidada pel cardenal de Barcelona. Va sorprendre'm no trobar les altres religions en un acte que tenia una  clara significació de reconeixement del paper social de les religions a través d’honorar a la religió catòlica. Per més que intento trobar alguna justificació a aquestes absències les raons que trobo són febles i incomprensibles. Pot ser, més enllà de les causes raonables que poden explicar aquests fets, tot pot atribuir-se a un cúmul de circumstàncies que tenen el seu origen  l'atzar. M'agradaria que aquesta fos la verdadera causa.