Aquesta pregunta me la formulo ara alhora
de preparar la presentació del meu llibre La
vida en un blog. Vaig començar a escriure el blog a finals del 2008, el mes
de desembre. Durant uns dies que estava a casa engripat, vaig decidir emprar el
temps de repòs per provar d’entendre que era això dels blogs. Gràcies als
consells del bon amic Jordi Llisterri vaig saber com funcionaven i, amb
paciència, vaig fer-me un blog personal. ¿Per què vaig decidir-me a tenir un
blog?. Crec que hi ha vàries raons.
Escriure sempre m’ha agradat i crec
que, a mesura que s’escriu es millora la tècnica. Tot i que, no em considero
cap escriptor, sí que valoro que he aprés a condensar ja que el fet d’escriure
dos o tres paràgrafs obliga a practicar la síntesi. Una segona raó era adquirir
una disciplina. Escric cada dia, exceptuant el període de vacances d’estiu. Fer-ho
m’aporta la tranquil·litat d’ordenar el pensament. L’escriptura del blog és un
moment de reflexió que ajuda a mantenir l’esperit obert. Sóc un individu que he
d’escriure el que penso per poder pensar. Publicar el blog és també una manera
de compartir i ser honest amb la gent perquè així saben directament el que
penso. Comunicar el que crec i penso és un exercici de transparència que permet
no enganyar ni enganyar-me. Crec que també és una forma discreta de pregària
perquè reflexiono sobre la realitat a partir del meu procés interior de trobar
en ella la presència de Déu.
El títol del blog Vita moleskine deixa entreveure que la realitat procurar estar
present cada dia en les meves reflexions. Gràcies el meu blog afronto els meus
dubtes, comparteixo les meves creences i esperances, i penso amb il·lusió que
tot això pot fer el bé a les persones que el llegeixen. Aquesta seria la petita
recompensa d’escriure cada dia el blog.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada