El papa Francesc sembla disposat a fer neteja
de les estructures de pecat intraeclesials. Ho ha dit per activa i per passiva.
A més de dir-ho, sembla que està prenent mesures orientades a canviar la forma
de governar l’Església catòlica. Alguns dels gestos i decisions adoptades en
els darrers temps alimenten l’esperança de que l’Església catòlica pot estar a
les portes d’un nou temps de primavera.
El repte és gran perquè són molts anys,
masses, de connivència entre les estructures eclesials i tota mena de poder,
econòmic, polític i social. La gran força de la institució eclesials com a
paradigma de la nova humanitat, ha quedat diluïda per la continua connivència
d’alguns eclesiàstics amb el que poden ser considerades estructures de pecat
institucional.
El camí ha recórrer és llarg, però els passos
donats apunten en la bona direcció. La dimissió
del director general de l'Institut per a les Obres de Religió (IOR),
conegut com el Banc Vaticà, Paolo Cipriani i del seu vicedirector, Massimo
Tulli, està en aquesta direcció. La detenció d’un monsenyor alt funcionari del
banc ha forçat les dimisions, però el procés de renovació (depuració) de l’IOR ja
s’inicià durant el pontificat de Benet XVI. Ara s’ha donat un pas mes. Fa uns
dies, el papa Francesc afirmà, referint-se al banc del Vaticà, que "un banc és necessari, però fins a cert punt.
Una Església rica està mancada de vida. Sant Pere no tenia compte en un banc".
És evident que sense un banc, l'Església no seria del tot lliure. És essencial
per a la seva missió. Però no a qualsevol preu. Això és el que no sembla estar
disposat a acceptar el papa Francesc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada