La pau de Déu

El paradigma cultural del nostre temps té com a premissa màxima el rebuig dels valors sòlids que unifiquen i donen sentit a la pròpia existència. La caiguda d’aquest sistema de es presenta com una virtut. Això porta a defensar el relativisme com a norma desitjable dels comportaments dels homes i dones d’avui. Malgrat que aquests segueixen demanant respostes concretes a la seva ànsia de sentit vital. L’àmbit social no està al marge d’aquesta crisi de referents. El fort compromís públic i cívic, expressat pluralment en el camp social i polític, ha estat modificat  i matisat per noves propostes mobilitzadores. Mentre una part de la societat es mou entre la indiferència, la privacitat i la justificació de l'egoisme; una altra està molt activa en la defensa de principis vinculats a les identitats primàries: la terra i els orígens. Els homes i dones del nostre temps no tenen creences històriques i han renunciat a l'esperança sobre grans propostes que unifiquin el propi sentit de la vida. Es viu de la millor manera el moment present i prou.

Aquesta situació, tal com succeí en èpoques pretèrites,  torna a temptar als seguidors de Jesús. Les temptacions que la nostra societat debilitada i instal·lada en virtuts efímeres fa al cristianisme són: la renúncia a la crítica profètica, una nova privatització de la fe i reduir el seguiment de Jesús a una simple pràctica de formes religioses en competència amb altres tradicions que també es reivindiquen com a camins de felicitat. Els cristians hem de donar resposta als reptes del nostre temps explicant que hi ha en el seguiment de Jesús es troba el camí de la felicitat, personal i de tots. Perquè aquesta es troba sustentada en el convenciment de l’amor immens de Déu a la humanitat. Aquesta és la idea expressada per l’autor dels salm 62 que al parlar de la pau de Déu diu“reposa només en Déu, ànima meva, d’ell em ve tota esperança. Només ell és la roca que em salva, és el castell on em trobo segur. En Déu tinc la salvació i la glòria, és la meva roca inexpugnable; trobo en Déu el meu refugi". Aquest és el camí de la meva esperança.