El ciutadà Pedro J.

El gran cineasta Orson Welles immortalitzà el poder desmesurat de la premsa en la magnífica pel·lícula “El ciutadà Kane”. El relat de la pel·lícula és l’examen de la vida de Charles Foster Kane, personatge inspirat en el magnat de la premsa William Randolph Hearst. La història cinematogràfica explica com Kane entra a la industria editorial per idealisme i la voluntat de fer justícia social, però després evoluciona cap una despietada recerca del poder. Per la qual cosa no dubta en manipular l’opinió pública quan li convé. L’exemple més concret, en aquest cas fent el paral·lelisme amb Hearst, fou com els seus diaris presentaren el conflicte de 1898 entre Espanya i Estats Units en relació a Cuba per l'enfonsament del cuirassat USS Maine per tal d’incrementar les seves vendes.

La trama de la pel·lícula està organitzada en la investigació d’un periodista que vol saber el significat de la darrera paraula pronunciada per Kane abans de morir: Rosebud. Incapaç de trobar el significat de la paraula el periodista especula que “el senyor Kane fou un home que tingué tot el poder, i que el perdé. Pot ser Rosebud fou quelcom que no va poder aconseguir o alguna cosa que perdé”. Al final es revela que Rosebud era el nom del trineu que tingué Kane de petit, única època en que realment fou feliç. Això permet cloure que Kane, tot i el seu poder, era una persona psicològicament feble i  aïllada.

La comprensió del paper de la premsa que té el senyor Pedro J. em recorda la història del “Ciutadà Kane”. Ja són masses els intents que el diari El Mundo ha fet per desestabilitzar la política d’aquest país. No ha aconseguit, ara per ara, els seus propòsits però ha abusat del seu poder mediàtic desmesurat i quan ha pogut ha estimulat tupinades. Perquè el que ara està fent, com ho feu en el seu moment amb Felipe González, és manipular la realitat per alterar el resultat d’unes eleccions democràtiques. Sota l’aparença d’una operació de regeneració democràtica el ciutadà Pedro J. administra hàbilment una informació amb la pretensió de fer caure el president del Govern espanyol. Aquest, és evident que no és sant de la meva devoció, però és una persona legitimada per les urnes cosa que el ciutadà Pedro J. no n’està. Les meves paraules no pretenen justificar cap comportament il·lícit que s’hagi pogut cometre, però estic en contra que una interessada manipulació mediàtica, en benefici propi i per obscurs interessos, pugui substituir el debat polític. ¿Qui pot parar el Ciutadà Pedro J.? ¿qui té el valor de destapar les veritats ocultes en les seves actuacions?