Mossèn Francesc Romeu

Aquest mossèn, rector de santa Maria del Taulat i de sant Bernat Calbó ha obert aquesta darrera parròquia per acollir alguns dels immigrants que havien estat desallotjats de l’assentament del carrer Puigcerdà. Conec en Francesc des de fa molts anys, tant anys, que encara era seminarista. Ara, com a capellà compromès en el seguiment de Jesús, ha tingut un gest que l’honora, referma la confiança en l’església catòlica i explica amb claredat que amb amor la humanitat viu amb dignitat. El seu gest serà criticat per les consciències benestants i acomodades a la tranquil·litat del aquí no passa res. També serà criticat per aquells que consideren que aquests sub-saharians poden estar manipulats per buscadors de solidaritats emocionals o per obscurs interessos d’especuladors del nou esclavatge. Sense negar cap d’aquestes raons, la realitat és que hi havia unes persones que, per desconfiança o desconeixement, estaven deambulant desamparats. És a ells, a qui mossèn Francesc Romeu ha obert les portes de la seva parròquia.

Mossèn Romeu és testimoni de la misericòrdia activa i sap que el seu gest és coherent amb all que digué recentment el papa Francesc a la illa de Lampedusa referint-se al drama de l’emigració. La seva visió de la globalitat del problema el permet alertar que a la ciutat de Barcelona no pot passar el que succeí a l França de Sarkozy. Per això la seva solidaritat no és al marge del treball de les institucions, sinó amb les institucions i per procurar reconduir la situació d’aquestes persones en el marc del treball de les administracions públiques que tenen competències en aquest tema. El compromís de la comunitat cristiana del Poble Nou no és al marge de les institucions, sinó al costat. En un clar exemple de com les diferents sensibilitats socials presents en les institucions i en la societat interactuen i es complementen.

El testimoni cristià de mossèn Romeu troba fonament en una vida de compromís eclesial al costat dels qui viuen necessitats d’esperança i amor. Per això, entenc que el seu comportament és una concreció de paraules del papa Francesc pronunciades a Lampedusa i que extracto a continuació. “L'Església està prop de vosaltres en la cerca d'una vida més digna per a vostès i les seves famílies ... ¿Adam, on ets?", Aquesta és la primera pregunta que Déu dirigeix a l'home després del pecat. ¿On ets?... I Déu planteja la segona pregunta: ¿Caïm, on està el teu germà?". .. Aquestes dues qüestions de Déu ressonen encara avui dia, amb totes les seves forces! Així que molts de nosaltres, jo m'incloc, estem desorientats, ja no estem atents al món en el qual vivim, no ens importa, no mantenim el que Déu ha creat per tots i ja no som capaços si més no de mantenir-nos entre si."

"On està el teu germà?" la veu de la seva sang clama en mi, aquesta no és una pregunta dirigida a uns altres, és una pregunta que m'ha dirigit a mi, a vostès, a cadascun de nosaltres. ¿Qui és responsable d'aquesta sang? ... ¿Qui és responsable de la sang d'aquests germans i germanes? Ningú! Tots ens donen aquesta resposta:. ... Però Déu demana a cadascun de nosaltres: ¿On està la sang del teu germà que clama en mi?. Avui dia ningú se sent responsable d'això, i hem perdut el sentit de responsabilitat fraterna, hem caigut en una actitud hipòcrita del criat del sacerdot i l'altar, de la qual parla Jesús en la paràbola del Bon Samarità, el germà sembla mig mort a la vora del camí tal vegada pensem "pobre", i continuem en el nostre camí, no és el nostre treball, i amb això ens sentim molt bé. La cultura que ens porta a pensar en nosaltres mateixos, ens fa insensibles als crits dels altres, ens fa viure en bombolles de sabó, que són belles, però no són gens, són la il·lusió de la vanitat, el temporal, la indiferència cap als altres, i fins i tot porta a la globalització de la indiferència. Ens hem acostumat al sofriment dels altres, no ens concerneix, no ens importa, no és el nostre negoci! ...(és) la globalització de la indiferència de tots nosaltres”.