Temps d’enrenou

Tot seguit reprodueixo les paraules improvisades del papa Francesc pronunciades davant de joves argentins congregats a la catedral de Rio a la Jornada Mundial de la Joventut que es celebra a Brasil. Són paraules clares, contundents i que van al centre del que vol dir ser cristià avui.

“Els vull dir una cosa. ¿Què és el que espero com a conseqüència de la Jornada de la Joventut? Espero enrenou  ! ¿Que aquí dins hi haurà enrenou? Hi haurà! ¿Que aquí en Rio hi haurà enrenou? Hi haurà! Però vull enrenou en les diòcesis! Vull que es surti fora! Vull que l'Església surti al carrer! Vull que ens defensem de tot el que sigui mundanitat, del que sigui instal·lació, del que sigui comoditat, del que sigui clericalisme, del que sigui estar tancats en nosaltres mateixos. Les parròquies, els col·legis, les institucions, són per sortir! Si no surten, es converteixen en una ONG, i l'Església no pot ser una ONG.

Que em perdonin els bisbes i els capellans, si algun després els armen embolics a vostès, però és el meu consell ... gràcies pel que puguin fer. Mirin, jo penso que en aquest moment, aquesta civilització mundial s’ha passat de rosca, s’ha passat de rosca! Perquè és tal el culte que ha fet al déu diners, que estem presenciant una filosofia i una praxi d'exclusió dels dos pols de la vida que són les promeses dels pobles. I per descomptat, perquè un podria pensar, que podria haver-hi una espècie d'eutanàsia amagada. És a dir, no es cuida als ancians, però també hi ha l’eutanàsia cultural: no se’ls deixa parlar, no se’ls hi deixa actuar! I l'exclusió dels joves: El percentatge que hi ha de joves sense treball, sense ocupació, és molt alt! I és una generació que no té l'experiència de la dignitat guanyada pel treball. O sigui, aquesta civilització ens ha portat a excloure els dos extrems que són el futur nostre!

Llavors, els joves han de sortir, han de fer-se valer. Els joves han de sortir a lluitar pels valors. A lluitar pels valors! I els vells han d’obrir la boca, els ancians obrin la boca i ensenyin-nos, transmetin-nos la saviesa dels pobles! Al poble argentí, jo els hi demano de cor als ancians, no claudiquen de ser la reserva cultural del nostre poble que transmet la justícia, que transmet la història, que transmet els valors, que transmet la memòria de poble. I vostès, per favor, no es fiquin contra els vells! Deixin-los parlar, escoltin-los, i vagin endavant! Però sàpiguen, sàpiguen que en aquest moment, vostès, els joves i els ancians, estan condemnats a la mateixa destinació: l’exclusió! No es deixin excloure! Està clar? Per això crec que han de treballar.

I la fe en Jesucrist no és broma, és alguna cosa molt seriós, és un escàndol. Que Déu hagi vingut a fer-se un de nosaltres, és un escàndol! I que hagi mort en la creu, és un escàndol, l'escàndol de la Creu. La Creu segueix sent escàndol, però és l'únic camí segur, el de la Creu, el de Jesús, l'encarnació de Jesús!

Per favor, no liqüin la fe en Jesucrist! Hi ha liquat de taronja, liquat de poma, liquat de banana, però per favor, no prenguin liquat de fe! La fe és una sencera, no es liqua! És la fe en Jesús. És la fe en el Fill de Déu fet home, que em va estimar i va morir per mi.

Llavors, facin gresca! Cuidin els extrems del poble que són els ancians i els joves! No es deixin excloure, i que no excloguin als ancians, segon, i no liqüin la fe en Jesucrist.

Les Benaurances! ¿Què hem de fer, pare? Mireu, llegiu Benaurances que aniran bé, i si voleu saber quina cosa pràctica cal fer llegiu Mateo 25, que és el protocol amb el qual serem jutjats, amb aquestes dues coses tenen el programa d'acció: Les Benaurances i Mateo 25, no necessiten llegir una altra cosa. Els hi demano de tot cor”

El papa Francesc, en el seu castellà porteny feu servir l’expressió lio que he pensat que es pot traduir per enrenou, tot i que una altra expressió, més col·loquial seria merder. En qualsevol cas l’expressió denota una acció de subvertir l’ordre existent i, com succeeix en altres àmbits de la vida, per transformar qualsevol institució primer cal introduir una certa agitació desordenada i després s’assoleix un nivell superior d’ordre i estabilitat. Aquest és el temps actual de l’església catòlica.