La radicalització islàmica a Egipte

Ara que la situació a Egipte està de gran actualitat es oportú recordar el que diu un recent estudi del centre Pew de recerca de les religions. Segons aquest anàlisi a Egipte des de l’any 2011 s’ha incrementat les restriccions governamentals contra les religions, l’ús de la força contra algunes religions, han augmentat les discriminacions religioses i s’ha afavorit només el desenvolupament de l’Islam. És cert que aquestes limitacions no només són pròpies d’Egipte, però en aquest país s’han incrementat i estat per damunt del que passa en altres països. Segons l’índex de restricció religiosa elaborat pel centre Pew Egipte tenia una puntuació de 8,9 sobre 10.

Aquet índex ha estat calculat per analitzar la situació de la llibertat religiosa en 200 països. L’índex calculat per Egipte és molt més alta que la mitja de 5.9 presentada pels països de l’Orient Mig o nord d’Àfrica. L’estudi posa en evidència que molts musulmans egipcis critiquen la manca de llibertat religiosa del seu país. Un 46% dels musulmans consideren que són bastants lliures per practicar la religió. Si la pregunta es fa a egipcis no musulmans nomes un 31% consideren ser bastants lliures de practicar la seva religió. Valors considerats petits en comparació al que expressen els musulmans a la resta de països del món, el 78% es consideren bastant lliures, i el 73% els no musulmans. Dos terços dels egipcis no musulmans afirmen que no són lliures per practicar la seva religió.

Una dada sorprenent de la situació d’Egipte és que el 74% de la població troba bé que la xaria, llei islàmica, sigui la base del cos normatiu de l’estat. A més Egipte és un dels pocs països del món on la gent, un 74%, opina que la llei islàmica ha d’aplicar-se indistintament a musulmans com a no musulmans. Mentre que en la resta del món aquest percentatge baixa fins el 39%. Els musulmans egipcis són partidaris de criminalitzar l’apostasia. El 88% dels musulmans egipcis consideren que l’apostasia hauria d’estar penalitzada amb la pensa de mort. Mentre que la mitja mundial sobre aquesta qüestió és del 28%.

Davant d’aquestes dades hom es pot preguntar si, tot i el cop d’estat dels militars, hi ha espai a Egipte per desenvolupar una alternativa política laica a la política religiosa impulsada pels Germans Musulmans o el seu fracàs pot compartir el rellançament d’un salafisme polític amb sensibilitat de reformisme social.