La demografia transforma les societats àrabs

Extracte de l’article de Philip Jenkins “La revolución europea que arriba al món musulmà” publicat a la prestigiosa revista de la Universitat Universitat Catòlica de Millà nº 3 de 2013. En l’article s’afirma que una revolució poc coneguda està alterant el Nord d'Àfrica i Orient Mitjà i Occident li presta poca atenció. Moltes societats musulmanes estan experimentant una transformació demogràfica que les convertirà en societats molt més europees: més estables, més obertes als drets de les dones i, sobretot, més laiques. Aquest canvi resisteix a totes les rebel·lions polítiques.

En aquesta història el nombre màgic és 2.1: aquesta és la xifra que representa l'índex de fertilitat que necessita una societat per mantenir constant la pròpia població. Si cada dona té durant la seva vida, com a mitjana, un nombre de fills major a 2.1, la població de la societat a la qual pertany podrà expandir-se i hi haurà una comunitat plena de joves. Si l'índex descendeix per sota de 2.1, aquestes poblacions sofriran primer un estancament i, després, un declivi, i l'edat mitjana augmentarà. En els últims trenta anys aquests països d'Orient Mitjà, que normalment tenien molts nens i adolescents, han començat a tenir una impressionant transformació demogràfica. Des de mitjan anys setanta, l'índex de fertilitat d'Algèria ha baixat del 7 a l'1,75, el de Tunísia del 6 al 2,03, el del Marroc del 6,5 al 2,21, i el de Líbia del 7,5 al 2,96. Avui, l'índex d'Algèria equival més o menys al de Dinamarca o de Noruega; el de Tunísia és comparable al de França.

Un canvi tan profund no pot deixar de tenir implicacions polítiques. En una societat que podríem qualificar de més europea, en la qual els homes i les dones estiguin molt preocupats pels seus nuclis familiars i  com a ciutadans són més instruïts, estaran més preparats per no acceptar la corrupció demagògica i sistemàtica que ha estat practicada pels governs en aquestes zones. Es veuran a si mateixos com a membres responsables d'una societat civil, amb aspiracions que demanaran ser reconegudes i sentiran el desig d'una plena participació democràtica. D'aquí parteixen les rebel·lions iniciades, per exemple, a Tunísia, país que té un índex de fertilitat baix i uns profunds vincles amb França.

Sembla ser que uns canvis demogràfics tan ràpids estan vinculats a la secularització, un aspecte potencialment molt significatiu a Orient Mitjà. Una societat que ha incorporat les dones a l'escola i al món del treball com la societat europea simplement no pot suportar aquest tipus d'ortodòxies intransigents que els islamistes ofereixen en el tema de la família. Els extremistes no poden desaparèixer de la nit al dia, però hauran d'adaptar al present de manera substancial el seu missatge en una societat civil que posseeix un poderós sentit dels valors democràtics i de la igualtat entre home i dona. La demografia no explica, per descomptat, tota la qüestió; però té un paper important en qualsevol intent d'entendre les actuals revolucions polítiques a Orient Mitjà.