El papa Francesc no deixa a ningú indiferent.
Les seves paraules són oportunes i els judicis encertats. Fa de l’Evangeli de
Jesús una referència pràctica per il·luminar l’activitat quotidiana de les
persones a tots els nivells. En la seva visita al Brasil ha parlat de la
política i de la laïcitat dels estats. Ho ha fet en clau de la doctrina del
Concili Vaticà II. Demana als cristians entrar en política perquè aquesta és la
forma més suprema de la caritat, però no demana que els catòlics empren les
estructures de l’estat per reforçar les alternatives confessional. No. Els
estats han de ser laics. Així ho dit el papa Francesc “la convivència pacífica entre les diferents religions es veu
beneficiada pel laïcisme de l'Estat, que, sense assumir com a pròpia cap
posició confessional, respecta i valora la presència de la dimensió religiosa
en la societat, afavorint les seves expressions més concretes”.
El papa Francesc ha parlat de la política en
majúscules. El papa Francesc ha dit “el futur exigeix avui la tasca de
rehabilitar la política, rehabilitar la política, que és una de les formes més
altes de la caritat. El futur ens exigeix també una visió humanista de
l'economia i una política que aconsegueixi cada vegada més i millor la
participació de les persones, eviti l'elitisme i eradiqui la pobresa”. Ha
dit que la política és diàleg, “considero
fonamental per afrontar el present: el diàleg constructiu. Entre la
indiferència egoista i la protesta violenta, sempre hi ha una opció possible:
el diàleg. El diàleg entre les generacions, el diàleg en el poble, perquè tots
som poble, la capacitat de donar i rebre, romanent oberts a la veritat” .
Pel papa el diàleg està al centre de l’acció
política: “diàleg, diàleg, diàleg.
L'única manera que una persona, una família, una societat, creixi; l'única
manera que la vida dels pobles avanci, és la cultura de la trobada, una cultura
en la qual tothom té alguna cosa bé que aportar, i tots poden rebre alguna cosa
bé en canvi”. Per tres vegades, i en forma positiva, el papa ha elogiat el
diàleg com a base la política i com a font del consens i de la convivència.
Aquest elogi de la política basada en diàleg és una crida universal. No estaria
de més que els polítics de casa nostra assumeixin aquesta compressió dialògica
de la política. Hi ha molts temes avui que només es poden resoldre a partir del
diàleg enlloc de la imposició. La gran política o la política petita que
afecten a les esperances i a les economies de les famílies s’haurien de
fonamentar en el diàleg, en totes les direccions, en lloc de la prepotència o
de la sordesa que habitualment solen practicar les elits polítiques. Perquè,
sinó es fa així passarà el que digué el papa Francesc “avui, o s'aposta pel diàleg, o s'aposta per la cultura de la trobada, o
tots perdem, tots perdem”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada