Encarnar la fe en la vida

Un dels perills que empresona als cristians es perdre’s en disquisicions al marge de la realitat immediata. Això té la virtualitat de permetre grans acords. La trampa és que en cap cas es baixa en el terreny del concret on poden sorgir els desacords. Els problemes reals comencen quan en el centre del debat es posen qüestions que obliguen a definir actituds i comportaments que es poden contrastar. Si això passa, l’aparent unanimitat de criteris se’n ressent. És quan es posa en evidència que un és de Pere, l’altra de Pau o d’en Jaume, o vet a saber de qui. Però sembla que tot té solucions en benefici de la unitat eclesials. Per tal d’evitar que els desacords esdevinguin trencadisses el llenguatge es torna ambivalent i confós. El resultat és frustrant perquè dóna la impressió de que tot val sense cap mena de criticisme.

Aquesta ambiguïtat calculada contrasta amb la claredat adoptada per Jesús davant d’algunes qüestions. “Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat” (Jn 15,12), “no podeu servir alhora Déu i el diner” (Lc 16,13) o les paraules que Lluc posa en boca de Jesús per iniciar la seva missió “l'Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè ell m'ha ungit m'ha enviat a portar la bona nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la llum, a posar en llibertat els oprimits, a proclamar l'any de gràcia del Senyor” (Lc 4, 18-19). Són paraules clares que situen la fe dels cristians davant d’unes opcions clares. És així com la fe cristiana i l'espiritualitat es projecten cap la història i s'identifiquen amb la defensa de la causa del pobre. D’aquesta manera la vivència de la fe, la mateixa presència de cristians en el món amb el seu testimoni i diàleg, entren en comunió amb l'esperança d'alliberament present en la memòria històrica de la humanitat i participen plenament en la seva lluita per la justícia. Per això, com diu l’apòstol Jaume “així passa també amb la fe: si no es demostra amb les obres, la fe tota sola és morta” (Jm 2,17).