Les espigues arrencades en dissabte

Sempre ha trobat suggerent el relat de les espigues arrancades en dissabte. Davant la inquisició dels fariseus de per què els seguidors de Jesús arrancaven espigues per menjar en dissabte Jesús els respon de forma contundent: “si haguéssiu entès què vol dir allò de: El que jo vull és amor, i no sacrificis, no hauríeu condemnat uns homes que no tenen culpa.  Perquè el Fill de l'home és senyor del dissabte” (Mt 12, 1-8). Aquesta llibertat interior és la que permet entendre que la llei ha d’estar al servei de les persones i no a l’inrevés. He pensat tot això al sortir del metro en un dia calorós com el d’avui. Aquest dies fa calor. Un foc cau del cel i tot ho escalfa. Quan començava a trobar-me incòmode perquè la temperatura esdevenia insuportable m’he creuat amb unes dones plenes de roba, des del cap fins els peus. Pel seu aspecte, la seva vestimenta evidenciava una opció religiosa. Al seu costat hi havia altres persones que les acompanyaven, homes, que anaven molt més despullats de roba. Aquesta imatge, que he vist molts cops m’ha fet reflexionar sobre la inconsistència d’algunes pràctiques religioses. Molts comportaments suposadament religiosos mostren pautes culturals que, si fossin analitzades amb serenor, es podria concloure que es troben en contradicció amb les mateixes idees religioses.

¿Quina religió pot considerar com a natural passar calor? El relat de les espigues il·lustra la llibertat que ha d’aportar la religió en relació als propis comportaments religiosos. Aquest elogi a la llibertat interior sembla estar absent en algunes religions molt més preocupades per la norma que per el desenvolupament de la llibertat personal. Però a més, que el rigor extrem es projecte només a les dones demostra que, pel damunt de la religió, es projecte una lectura masclista de la realitat fruit d’una comprensió particular. Si l’argument és, com he sentit més d’un cop, que les dones han d’anar tapades per no pertorbar als homes encara tinc més arguments a favor meu. La religió està segrestada per uns patrons culturals a les antípodes dels valors humanitzadors que estan a la base de la religió. Cal començar a assumir que algunes religions han d’avançar cap una nova comprensió d’elles mateixes totalment orientades a l’alliberament de l’esclavatge de la llei, perquè al darrera d’aquestes servituds no hi ha Déu sinó una cultura humana tancada, sexista i excloent.