El dia 8 de març és
el Dia Internacional de la Dona. És un bon moment per reflexionar sobre com
persisteixen encara, en les dites societats avançades, múltiples àmbits en els
quals hi ha una profunda i vergonyosa discriminació de les dones. Resulten
ofensives certes imatges d’esdeveniments polítics, socials i culturals, en els
quals dominen totalment els homes. Recentment, la majoria de diaris
il·lustraven les seves portades amb la fotografia d’una trobada de persones
influents que volien establir ponts de diàleg entre Barcelona i Madrid: tot
eren homes. El mateix passava amb una altra imatge, pocs dies després, de la reunió
de dirigents polítics i pensadors que es trobaven per parlar del futur
democràtic d’Europa, tot eren senyors.
La societat es
cínica amb les dones. Si bé formalment se’ls reconeix els seus drets,
existeixen àmplies zones de poder i decisió bàsicament masculines. Els models
de comportament dominants segueixen reproduint els vells esquemes masculins que
són mostrats com a guanyadors i garantia d’èxit. La pròpia acció política es fa
d’acord als patrons masculins. On hi hauria d’haver-hi cooperació i
col·laboració hi trobem confrontació i disputada.
Aquests semblen ser els patrons de l’èxit polític. Moltes institucions
continuen sent deficitàries, molt o poc, en relació a la igualtat en la
diversitat de gèneres. Les pròpies religions, unes més que altres, tampoc han
avançat el que caldria i es voldria en relació a les polítiques d’igualtat. Per
l’Església catòlica, en concret, aquesta és una de les seves grans assignatures
pendents que hauria de resoldre el papa Francesc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada