Temps de conversió

Avui és Dimecres de Cendra data que indica l’inici del temps de Quaresma. Amb aquest mot es designen els quaranta dies que falten per arribar a la Pasqua. És un temps en que l’Església catòlica convida als feligresos a reflexionar sobre la seva condició de persones que necessiten recuperar la seva amistat amb Déu. Temps destinat a la conversió. La condició humana és feble i les persones necessiten ser perdonats trobant consol per les nostres mancances i febleses. És un bon temps per experimentar el temor de Déu. No com un sentiment de por vers un Déu presentat com un ésser despitats, sinó per experimentar l’amor d’un Déu que acompanya a les persones en les seves debilitats. Déu no pot inspirar temença perquè ell és bondat infinita, lent en el càstig i acollidor del penediment de les persones.

El penediment neix del sentiment de no haver estat del tot fidel a les exigències de l’amor. Les persones som pobres i dissortades perquè no tenim la plena voluntat per estimar fins al fons tal com Déu ens proposa i Jesús ensenyà. Durant la Quaresma podem viure amb profunditat aquesta limitació de les nostres voluntats. Els humans no som perfectes i constantment ens trobem en situacions en les quals l’egoisme, la por, el desinterès ens fan abandonar els plans de Déu. Tenim per davant quaranta dies on a través de la pregària, de pràctiques de pietat i de renúncies personals ens podem situar tranquil·lament davant les nostres mancances, identificar-les i trobar els camins de conversió des del més sincer penediment. El pap Francesc convida aprofitar aquest temps litúrgic per reaccionar contra el mal que sempre ens desafia. La conversió és una renovació personal i comunitària que es viu a partir de l’apropament a Déu i l’aceptació confiada de l’Evangeli. Aquestes actituds, afirma el papa, ens permet mirar amb nous ulls els germans i les seves necessitats.

  

Un breu apunt final. Els medis de comunicació, sempre atents a amplificar algunes noves pràctiques religioses, amb tons de banalització, no tenen massa preocupació en parlar del sentit de la Quaresma cristiana més enllà de les anècdotes associades a les festes de les Carnestoltes i de l’enterrament de la sardina. No fora desencertat que des dels espais de comunicació de masses, ara que vivim en una societat despreocupada pels molts sentits de la vida, dediqués un breus moments a aprofundir sobre els significats de la Quaresma cristiana. Penso que una societat humanitzada pot participar, més enllà de les anècdotes mundanes, de les virtuts que comporta viure en profunditat el temps quaresmal.