La necessària laïcitat

El funeral en record de les víctimes de l’atemptat del 11 de març del 2004 demostra les dificultats que encara hi ha al nostre país per desenvolupar la necessària laïcitat dels espais i institucions públiques. És incomprensible que en un acte celebrat per expressar el dol institucional per les morts injustes d’aquell atemptat terrorista el cardenal Rouco obviés qualsevol referència a la diversitat de creences de les víctimes. Com tampoc és admissible que les institucions públiques acceptin com a natural aquestes plantejaments.

Algunes persones decidiren que el cardenal Rouco oficiés un funeral catòlic i ningú, començant pel propi cardenal, qüestionà el format de la cerimònia. Aquesta falta de sensibilitat mostra la prepotència que algunes jerarquies catòliques, i la indiferència d’algunes autoritats públiques, tenen davant d’altres confessions. El funeral d’ahir fou un total falta de respecte i sensibilitat per la pluralitat de creences o no creences de les persones mortes en l’atemptat. També fou una cerimònia de mala educació dels celebrants de l’eucaristia catòlica vers els representants de les altres confessions presents en el funeral. Tot un despropòsit de l’encara president de la Conferència Episcopal Espanyola.

Espero que els nous aires impulsats pel papa Francesc siguin els que hagin guiat l’elecció de Ricardo Blázquez com a nou president dels bisbes. Sé que el seu talant es sensible a la diversitat religiosa de la nostre societat i a la necessària laïcitat que han de presidir les manifestacions de les institucions públiques. Crec que és una bona elecció i la seva presidència donarà un nou aire a l’Església catòlica espanyola. Aquesta laïcitat no significa eliminar la referència religiosa en esdeveniments com els d’ahir, però vol dir assumir el sentit de la diversitat religiosa de la societat i donar a cada religió la rellevància que li correspon en aquests actes públics, així com respectar aquelles manifestacions que no tenen cap referència religiosa. La laïcitat positiva o inclusiva vol dir respecte per les creences i les religions en l’espai públic, però mai ni la discriminació de les religions ni la imposició d’una sobre les altres.