La feina mal feta sembla tenir present

He tingut la desagradable experiència d’haver-me de donar de baixa d’un telèfon fix. La meva relació amb una multinacional de la telefonia ha estat decebedora i desesperant. He fet més d’unes vuit gestiones telefòniques i el tema no està encara resolt. El que he trobat més preocupant és que, al final de la meva gestió, l’interès que tenia aquesta companyia per saber si la seva atenció telefònica havia estat correcta, però en cap moment en preguntaven per la seva eficàcia. He de reconèixer que els operadors eren molt atents i amables en tot moment, però la majoria d’ells poc eficients perquè no resolien el tema o transmetien indicacions contradictòries. Sense esmentar els casos que no podien continuar en la seva gestió per caiguda del sistema operatiu. Ara, després de quasi bé un mes de gestions sembla que el tema està realment enfocat. Al menys aquesta és la meva impressió.

Aquest llarg preàmbul em serveix per reflexionar sobre la poca eficiència d’alguns serveis que les modernes empreses presten telemàticament. Per economia d’esforços sembla que totes les gestions ha de fer-se telefònicament. Cada cop que he anat a una botiga d’aquesta multinacional, han estat tres, no m’Han resolt el problema que tenia. En dues ocasions no m’han volgut atendre perquè em deien que la gestió havia de ser telefònica i en una altra ocasió no podien fer-ho perquè també se’ls havia caigut el sistema. Un desastre. ¿El problema real de les empreses en aquest país és la seva baixa competitivitat o és una qüestió més profunda?, ¿com poden competir les empreses que fan malament la seva feina?. Anys enrere un afortunat eslògan de la Generalitat era La feina ben mal feta no té futur, la feina ben feta no té fronteres. Avui, crec que més d’una empresa sembla no fer cas d’aquest lema.

Quan passen aquests problemes, o es viu un problema de baixa competitivitat de les empreses, la resposta més sentida és: cal fer més formació. Però ara, també aquesta recomanació està qüestionada pel frau massiu descobert a Madrid en relació a la gestió de processos formatius subvencionats. En un primer moment les investigacions han determinat que el frau prové dels empresaris que sembla que cobraven per uns cursos que no es feien mai amb formadors inventats i participants ficticis. Probablement, quan les recerques avancin, es descobreixi que el frau és més intens, tant en extensió com en profunditat.  Segurament hi ha més persones corruptes en l’ampli món empresarial, perquè ben segur que hi més d’un empresari que ha vist que la formació continua dels treballadors era un bicoca per folrar-se  amb total impunitat. Però també cal investigar com això ha estat possible i quines són les necessàries complicitats perquè això succeís. Especialment dins del sistema de formació continua on les decisions estan basades en la concertació entre les parts empresarials i socials.