Invitació a la pobresa

Agafo, com a pinzellades de pensament, una de les catequesis del papa Francesc sobre la Quaresma. El punt de partença és l’afirmació de Pau: “coneixeu prou bé la generositat de nostre Senyor Jesucrist; ell, essent ric, es va fer pobre per vosaltres, perquè us enriquíssiu amb la seva pobresa” (2Co 8,9). L’apòstol es dirigeix als cristians de Corint per encoratjar-los a ser generosos i ajudar els fidels de Jerusalem que passen necessitat. És evident que questa actitud és plenament vigent avui. Nosaltres podem aprofitar el temps quaresmal per preguntar-se ¿què ens diu la invitació a la pobresa, a una vida pobra en sentit evangèlic?

Crist ens conviden a la pobresa. L’estil de Déu és la pobresa. Déu no es revela mitjançant el poder i la riquesa del món, sinó mitjançant la debilitat i la pobresa: “essent ric, es va fer pobre per vosaltres” (2 Co 8,9). L’encarnació de Déu significa abandonar tot poder i fer-se humà per estar a prop de cada persona. La caritat que ensenya Jesús és amor. L'amor és compartir en tot la sort de l'estimat. L'amor ens fa semblants, crea igualtat, enderroca els murs i les distàncies. La finalitat de Jesús en fer-se pobre no és la pobresa en ella mateixa, sinó  - tal com proposa sant Pau – “perquè us enriquíssiu amb la seva pobresa”. No es tracta d'un joc de paraules. És una síntesi de la lògica de Déu, la lògica de l'Amor, la lògica de l'Encarnació i la Creu. Déu no va fer caure sobre nosaltres la salvació des dalt, com l'almoina de qui dóna part del que per a ell és superflu. La salvació arriba precisament a través de la pobresa de Jesús.

¿Quina és la pobresa alliberadora de Jesús?. És la seva manera d'estimar-nos, de ser a prop nostre. És el testimoni del bon samarità que s'acosta a aquell home que tots havien abandonat mig mort a la vora del camí (Lc 10,25-37). Allò que ens dóna la llibertat vertadera, la salvació vertadera i la felicitat vertadera és el seu amor ple de compassió, de tendresa, que vol compartir amb nosaltres. La pobresa de Crist és la riquesa més gran. La riquesa de Jesús és la seva confiança sense límits en Déu Pare que vol dir encomanar-se a ell en tot moment, cercant sempre i només fer la seva voluntat. Quan Jesús ens invita a seguir-lo ens invita a enriquir-nos amb la seva “pobresa rica” i “riquesa pobra” fent-nos fills en el Fill i germans de tots els homes i dones.