La reflexió
Quaresmal del papa Francesc és tota una invitació a l’adhesió personal a la
pobresa de Jesús. El papa convida a descobrir que la pobresa escollida i
proposada per Jesús va més enllà de ser una opció personal. Molts cristians,
moguts per l’aferrament als beneficis de les riqueses i seguretats, podríem considerar
que l’elogia de la pobresa de Jesús no ens afecta. Que les seves referències a
la pobresa són uns simples recursos retòrics dels quals només se’n poden deduir
orientacions vagues amb poca concreció en la vida personal. No és així. L’Evangeli
anunciat per Jesús proposa la pobresa com a camí de salvació.
En tot
moment, l’amor salvador de Déu és operatiu mitjançant la pobresa anunciada i
viscuda per Jesús. Com diu el papa Francesc la riquesa de Déu no pot passar a
través de la nostra riquesa, sinó sempre i només a través de la nostra pobresa,
personal i comunitària. Com a cristians estem cridats a atendre i respondre a
la pobresa dels germans. Com el bon samarità, cada cristià ha de saber
aturar-se en el camí per descobrir la gent feble i dissortada que necessita
rebre la misericòrdia de l’amor. La caritat és l’amor operatiu en la història
que ajuda a alleugerir el sofriment d’aquelles persones que han estat
injustament tractats. La missió dels cristians és dur la justícia als cors
humans i a la societat. Per això estem cridats a mirar les misèries dels
germans, comprendre-les, assumir-les i actuar per vèncer-les.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada