La societat desvinculada

Dues cites ben diferents em serveixen per presentar el darrer llibre de Josep Miró “La societat desvinculada”. La primera referència són unes declaracions de l’actor italià Toni Servillo “ Ja no es creu en res ni en ningú. Vivim en la societat de la incertesa” La segona cita és una doble del filòsof francès André Comte-Sponville “necessitem una Europa que no sigui només un gran mercat, sinó també una civilització” i “cap ciència ens diu cóm hem de viure. Som nosaltres els que hem de respondre a aquesta pregunta. Podem fer-ho sense reflexionar, seguint les costums o els perjudicis de la nostra època. ¡Més val que reflexionem”

El llibre de Josep Miró és una resposta valenta al pensament que hi ha al darrera d’aquestes dues citacions. L’autor afirma que vivim en un temps de crisi, la qüestió de fons és “quina és la causa moral d’aquesta crisi”. Aquesta és la qüestió. Tot són símptomes d’una realitat més profundes, les arrels de l’arbre en el qual les fulles i les branques són manifestacions del problema de fons: “la ruptura dels vincles humans”.

Tot el llibre és una proposta sòlida i consistent per establir una diagnosi de la realitat actual. La teoria del vincle és la millor explicació integral del que passa a la nostra societat. La naturalesa del vincle humà és el fruït de la relació personal, les costums, l’ideal moral compartit, la història, les creences religioses. És impossible, diu en Josep Miró, que una societat assoleixi el benestar si està guiada per la primacia absoluta de l’individu. Si les persones es desvinculen es produeix una gran crisi moral. Que afecta el sentit dels referents transcendents i provoca una greu ruptura antropològica. En La societat desvinculada l’autor proposa primer un model per entendre la societat contemporània i, en segona instància, suggereix un camí a explorar per començar un nou començament social. Recomano la lectura del llibre tant per la seva diagnosi social com per les seves propostes i per les reflexions que provoca.