Sortir de nosaltres mateixos per acollir Déu

He trobat força interessant la reflexió feta en el 5è dia del retir del Papa amb membres de la cúria romana a Ariccia des del 9 de març i que acaben avui mateix, el 14 de març. El predicador dels exercicis, monsenyor Angelo De Donatis ha centrat la seva reflexió meditació en la renuncia de la lògica humana per obrir-se a l'eternitat. Es tracta de que les persones tinguem la capacitat de sortir de nosaltres mateixos per acollir a Déu que ens obre el seu avui etern i ens fa capaços de viure el que és humanament impossible. Per fonamentar-ho, monsenyor De Donatis ha presentat dues figures femenines: Maria, en el fragment de Lluc de l'Anunciació, i la dona desconeguda de la qual parla Marc, quan en arribar Jesús a casa del leprós a Betània, va vessar en el seu cap un oli valuós .

Maria veu, escolta, acull i aparta els seus projectes, això és: renúncia a la lògica humana, per fer-se totalment disponible a la voluntat de Déu que li "obre el seu avui etern". La simbologia de la virginitat de Maria no pretén "infravalorar la sexualitat sinó evidenciar que el nen que ha de néixer és un do de la gràcia de Déu i no com un producte de la capacitat del món", ha meditat monsenyor De Donatis. La virginitat de Maria "té a veure amb la gràcia de Déu, no amb la bondat ètica del comportament " i " consisteix en el no posar la pròpia confiança en els mitjans mundans, sinó a deixar obrar l'Esperit de Déu en la pròpia vida ". Per això els cristians, com a Maria,  “se'ns demana abans de res creure i fiar-nos del Senyor, creient més a Ell que als nostres dubtes i les pors” que poden obstaculitzar el nostre seguiment de Déu.

A més, De Donatis ha comentant la intervenció indiciant que en aquella escena es veu com Jesús es fa present si és estimat allà on està el mal, tal com va passar a la casa del leprós de Betània. En aquest indret es veu  "el gest d'amor gratuït de la dona, potser una prostituta, fa entendre que Jesús és capaç de recuperar tot i transformar-lo en bé. La dona, gràcies a Jesús, mor a si mateixa, als seus desitjos i egoismes”. A partir d’aquestes meditacions els cristians podem aprendre que cal saber morir (renunciar) a nosaltres mateixos per ressuscitar com a persones de comunió amb l’amor de Déu a través de Jesucrist. Fent això passarà el que comentà monsenyor Donatis quan “més s'apropen els homes a Déu, més s'acosta Ell als homes i més s'apropen els homes entre ells i es crea així aquesta comunió que va més enllà de la mort i passa a l'eternitat".