Per
les xarxes socials circula un escrit que enumera vàries raons segons les quals
la vida del papa Francesc està en perill. S’argumenta que durant aquest any de
pontificat el papa ha pres algunes decisions que ha desestabilitzat l’entramat
de poder organitzat entorn a la cúria vaticana i ha irritat alguns sectors
catòlics ultraconservadors que, guiats pel seu fonamentalisme extrem, els porta
a prendre actuacions radicals i contundents. Per la duresa dels seus
plantejaments, alguns d’aquests sectors, s’han constituït en societats secretes
amb estratègies d’infiltració en les estructures de poder i grups d’oposició violenta.
Segons els que es diu en l’escrit que circula per inernet, la indignació
d’aquest poder en les tenebres es tan gran, que pot prendre decisions que
puguin afectar la pròpia vida del papa. Pot semblar impossible, però no és
estrany en la llarga història de l’Església catòlica. Al llarg dels anys alguns
papes han estat apartats violentament del soli de sant Pere per obscurs
interessos mundans. Segles després, hom pot pensar que la civilització
contemporània és més madura que èpoques anteriors. Segurament, però els
interessos dels poders fàctics no coneixen límits. La magnífica pel·lícula el
Padrino de F.F. Coppola relata en forma de relat cinematogràfic els lligams que
es poden establir entre alguns obscurs poders del món.
¿Quins
són els motius d’aquesta gran hostilitat vers el papa Francesc?. S’argumenten
vàries raons. De totes elles voldria destacar les següents. Els sectors
tradicionalistes consideraren un escàndol el gest del papa Francesc en el rentat
de peus de dijous Sant de l’any passat. Trobaren fora de tota lògica cristiana
anar fora dels murs vaticans, a la presó de menors a Roma i allí fer el ritus
del lavatori dels peus, incloent en ell a dos musulmans i dues dones no
catòliques. Fou un gest inèdit en la història i tradició dels rígids rituals de
l'Església Romana. Els sectors conservadors consideraren casi un sacrilegi el
gest del papa Francesc. Li critiquen també la seva actitud sempre somrient i
per això l’anomenen en forma burleta i despectiva "Papa Piacione " que vol dir algú que somriu sempre i es porta
bé amb tothom. Tampoc agradà la negativa del Papa Francesc de residir a
l'apartament papal al palau vaticà i viure a la residència Santa Marta on el
papa conviu amb moltes persones. Amb aquest gest el papa volia evidenciar la
seva voluntat d’evitar l'aïllament que es dona en la residència del palau
vaticà i el control que sobre la seva persona podrien exercir determinades
persones amb fàcil accessibilitat a l’entorn papal. El trasllat de la residència
papal a Santa Marta s’interpretà com una defensa precisament contra aquest
poder curial obscur i manipulador d’interessos civils i eclesials.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada