Algunes persones s’han enervat per la petita sèrie que TV3 ha dedicat a
evocar la figura de Pere Casaldàliga. Consideren que la televisió pública ha de
ser neutral davant les creences religioses. Afirmen que cap religió no ha
d’estar present en l’espai públic; que l’Estat és laic. Quanta ignorància
mostren si pensen sincerament això. L’articulació jurídica dels drets
fonamentals en aquest país no es basa en l’afirmació de la laïcitat, sinó en la
defensa de la no confessionalitat d’una religió en l’Estat. Pot semblar el
mateix, però no ho és. Ben vingudes siguin sèries com l’emesa per la televisió
de Catalunya, com ho fou, mesos enrere la dedicada a Vicenç Ferrer. Ambdues
persones, mostra d’un testimoniatge d’amor sense mesura i sense límits.
Exemples vius d’una societat basada en la fraternitat.
Emetent aquest tipus de continguts els mitjans públics acompleixen la seva
funció social. Aquesta és àmplia, però en cap cas els seus continguts han de
servir per adormir les consciències dels ciutadans o manipular-los per influir
en les seves voluntats. La funció social dels mitjans públics és, entre altres
supòsits, educar els ciutadans en els valors i principis, les virtuts cíviques,
que ens defineixen com a societat oberta i democràtica. El programa sobre el
bisbe Pere Casaldàliga és un bon exemple d’un ús apropiat d’un medi públic en
el servei a la seva societat que amb els seus impostos contribueix al seu
sosteniment.
La vida de Pere Casaldàliga, i de les persones que l’han acompanyat durant
aquests anys a São Félix do Araguaia,
són un exemple diàfan de les virtuts que reivindico com a universals,
més enllà de quines siguin les seves últimes motivacions. Per això moltes
persones, al marge de la seva fe, poden sentir-se en comunió amb Pere
Casaldàliga. Però també reivindico la seva manera de percebre i viure el
cristianisme perquè mostra un camí d’autenticitat evangèlica que esdevé Bona
Nova pels pobres i marginats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada