Unam Sanctam

Aquest és el nom d’una butlla papal promulgada pel papa Bonifaci VIII (Benet Caetani)  el 18 de novembre de 1302. Hi ha un gran acord sobre que aquest text és una defensa contundent de la supremacia de l’Església catòlica sobre l’Estat. El document original s'ha perdut, però existeix una versió del text en els registres de Bonifaci VIII als Arxius vaticans. Les idees bàsiques d’aquesta butlla giren entorn a l’afirmació de que fora de l’Església catòlica, la única vertadera, no hi ha salvació. El cap suprem de l’Església és Crist que opera a través de Pere, el seu vicari a la terra, i els seus successors.

L’Església és la plena responsable de les dimensions espirituals i temporals, tot i que només s’ocupa de la part espiritual ja que la temporal està delegada als reis a través dels sacerdots. Per Bonifaci VII, guiat per la idea del domini universal de l’Església considerava que la potestat espiritual es superposa a les dignitats de les responsabilitats temporals. La potestat espiritual només pot jutjar-la Déu. Qualsevol persona que vulgui salvar-se ha de sotmetre’s al poder del bisbe de Roma. La finalitat de la butlla Unam Sanctam era resoldre taxativament el conflicte que enfrontava el papa Bonifaci VIII amb Felip IV de França lloc comú dels enfrontaments de les famílies romanes Caetani i Orsini, benefactors i beneficiats del Papa, i la família Colonna sota protecció del rei de França. En lloc de buscar una sortida jurídica al litigi el papa optà per reforçar la seva autoritat a partir d’una extraordinària i anacrònica afirmació teocràtica del seu poder. El conflicte estava servit, un de tants, entre el pensament medieval que començava a ser qüestionat i la incipient modernitat que començava a tenir veu política.