Durant el papat de Joan XXII hi hagué un extraordinari
debat sobre quina havia de ser l’actitud de l’Església en relació a la pobresa.
Tot i que aquest papa era una persona teològicament ben preparada i amb un
estil de vida simple i auster, no sabé resoldre la controvèrsia oberta dins de l’Església catòlica per la crítica
dels franciscans a la fastuositat de la cúria eclesial i la reivindicació de la
pobresa del Crist com exemple a seguir. Les tensions sobre aquesta qüestió
foren extraordinàries.
Per resoldre aquest debat que crispava la vida eclesial
el papa Joan XXII declarà herètica l’opinió de tots aquells que afirmaven que
Crist i els apòstols no foren pobres ni refusaven les riqueses. A més,
corregint l’esperit franciscà, el papa declarà que com que hi havien situacions
no previstes per sant Francesc d’Assis, els franciscans podien predicar i viure
la pobresa de manera menys rigorosa del que exigia la seva Regla i el Testament
del seu fundador. Per resoldre el debat definitivament el debat i esvaí
qualsevol dubte que pogués haver-hi, Joan XXII declarà que si havia un
conflicte entre la necessària obediència a la seva doctrina i la pobresa, era
més important l’obediència. El papa considerava que la virtut de l’obediència sempre
era superior a la pobresa.
Sortosament, el papa Francesc ha insistit, en diverses
ocasions, que l’Església ha de ser pobra i pels pobres. Les seves paraules, i les
actituds que l’acompanyen en tot moment, indiquen que l’opció preferencial pels
pobres forma part del nucli doctrinal l’Església catòlica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada