Tinc la impressió
que el món està profundament alterat i que la majoria de politics
institucionals no se’n surten per trobar les millors solucions per assegurar la
pau i el benestar de les poblacions. La complexitat de la societat moderna fa més
difícil la seva governança i el mateix comportament d’alguns polítics afavoreix
que la política, en lloc de ser part de la solució, sigui part del problema.
Strobte Talbot, president del prestigiós laboratori d’idees nord-americà Brookins Institution descobreix
alarmants paral·lelismes entre la situació actual, 2014, i el que succeïa l’any
1914. Afirma, sense embuts, que hi ha un perill real de conflicte entre potències
mundials. Els conflictes locals poden esdevenir confrontacions a gran escala
entre potencies. Aquest analista senyala com a preocupants: la desafecció política
i la desconfiança en la capacitat dels polítics de resoldre els problemes; la dificultat
dels Estats moderns per resoldre les tensions nacionalistes; i l’increment de
conflictes regionals que, en lloc d’alleugerir-se, van agreujant-se.
La situació a
casa nostra, a menor escala, també participa d’algunes de les anteriors
característiques. Al problema irresolt de la relació de Catalunya amb Espanya,
el qual no es veu com pot acabar, ara si li afegeix l’enfonsament de la figura
d’en Jordi Pujol qui semblava encarnar a Catalunya una visió de la política
fonamentada en la honestedat i l’ètica. La seva confessió sobre el frau fiscal ha
causat una gran commoció en moltes persones que havien mitificat i confiat
durant anys les seves esperances al bon fer del President Pujol. Ara tot s’ha
desfet i els dirigents de CDC ja parlen de la necessària nova fundació del
partit. ¿S'arriba a temps o caldrà fer foc nou?. No ho sé.
Tot s’ha alterat.
La política es troba en les hores més baixes i es fa difícil intuir quins són
els camins de superació d’aquest estat d’ineficàcia que té el sistema polític
per resoldre la governança. Falten dirigents polítics amb capacitat d’esdevenir
persones aptes de generar prou confiança per liderar a la societat en el camí
de superació dels seus problemes. Les noves figures polítiques emergents es
troben lluny de tenir l’alçada que hom desitjaria per aquest lideratge. He
quedat estorat escoltant al nou secretari general dels PSOE, Pedro Sánchez, situant
l’independentisme al mateix nivell de violència de gènere, o llegint les declaracions d’Ada Colau
afirmant que s’alegraria de la desaparició del PSC, de CiU i del PP; o
comprovant com Podemos, que vol ser una alternativa al sistema polític antic, el
que ells anomenen la casta, adopta comportaments idèntics als que critica. Aprofito
l’avinentesa, a tall d’inventari, per informar als lectors que aquesta intel·ligent
expressió, casta, fou inventada pels periodistes italians del Corriere della Sera Gian Antonio Stella y Sergio
Rizzo, en el seu llibre “La casta.
Così i politici italiani sono diventati intoccabili” escrit l’any 2007. Si
la societat vol progressar en la resolució dels seus problemes, i vol fer-ho de
forma creïble i convincent calen uns nous dirigents capaços d’assumir de nou el
lideratge polític.
Com que els
problemes anunciats són prou complexos i enrevessats, agafo uns dies de
vacances per pensar-hi i aclarir les meves idees. Espero tornar a escriure
aquest blog a finals del mes d’agost. Que passeu bones vacances.