Viure en la confiança de Déu

El salm 34 diu “sants del Senyor, venereu-lo; venereu-lo i no us mancarà res. Els més rics s'empobreixen, passen fam, però als qui cerquen el Senyor no els faltarà cap bé”  (Sl 34,10-11). Aquestes paraules són una crida a tenir esperança, malgrat totes les dificultats, i conviden a no defallir en la confiança en Déu. Sort tenim de la certesa d’aquesta confiança, perquè en un fragment de l’Evangeli de Mateu sembla indicar-nos que als pobres les coses els anirà sempre malament “al qui té, li donaran encara més, i en tindrà a vessar, mentre que al qui no té, li prendran fins allò que li queda” (Mt 13,12). És el que es defineix com l’efecte Mateu. Les riqueses s’acumulen i la pobresa s’incrementa augmentant les diferències socials. Això és el que passa avui.

Però les paraules de la confiança en Déu són font d’esperança. Tinc la impressió que alguns cops podem adoptar les mateixes actituds adoptades pels israelites en temps de Moisés que no l’escoltaren quan anunciava la seva situació d’opressió: “Moisès va anunciar tot això als israelites, però ells no el van escoltar: estaven abatuts per la duresa del treball” (Ex 6,9). La duresa de la seva situació els impedia adonar-se de que estaven oprimits i que Déu sortia la seva salvació. Molts cops, penso que ens passa el mateix. La realitat ens empresona de tal forma que ens impedeix escoltar als profetes que ens conviden a sortir de nosaltres mateixos per anar a cercar la salvació proposada per Déu.