Sense ideals no hi ha progrés

Alguns pensadors afirmen que la societat actual ha perdut, en bona mesura, els ideals degut a una excessiu predomini de la visió pragmàtica de la vida i el nou valor donat que han adquirit els entorns immediats. La mateixa democratització cultural, que tan valors ha aportat, ha afavorit la igualació cultural invertida de les persones. Ara, els individus són culturalment més semblants; però no per haver-se igualat per la banda més alta de cultura, sinó per l’anivellament per la seva part baix. El resultat és un alarmant empobriment cultural que es manifesta en diverses esferes de la creativitat i és la causa que la producció cultural actual difícilment podrà tenir la consideració, en un futur no massa llunyà, de clàssica. Tot i tenir l’individu modern la capacitat per apreciar la bona cultura produïda pel que s’anomenen els clàssics, aquest mateix individu no té la capacitat de produir una cultura que pugui considerar-se clàssica.

La reflexió sobre aquestes qüestions convida a instal·lar-se en un pessimisme extrem. Si una societat no és capaç d’aixecar el seu nivell cultural i estimular el gust per la cultura elevada, és més que probable que la societat s’anirà progressivament empobrint. Per contrarestar aquest estat de coses, per evitar aquesta degradació cultural, cal recuperar el gust per la cultura considerada superior, sublim diuen alguns. Perquè el sublim neix de l’ideal que prefigura l’aspiració anhelada. La societat contemporània està orfe d’anhels i ideals superiors. Cada època històrica ha tingut els seus ideals, son prou coneguts, perquè han marcat profundament el substrat cultural. Però ara no és així. No hi ha cap ideal que il·lumini i si algú pretén proposar-lo és durament ridiculitzat. Necessitem tornar a vestir aquests ideals i entendre els exemples històrics d’aquelles persones que ajudaren a avançar la humanitat a través d’idees mobilitzadores.