divendres, 18 de juliol del 2014

L’hermenéutica de l’alliberament

La Teologia de l’Alliberament, en el seu moment, plantejà una visió hermenèutica per comprendre el sentit i la centralitat de l’alliberament en l’experiència cristiana. Ara, forces anys, després, es pot recuperar la intuïció interpretativa d’aquells moments per veure com aquella hermenèutica original es manté encara viva. El nucli hermenèutic de la Teologia de l’Alliberament busca les seves claus d’interpretació en una lectura particular de l’Antic Testament. El relat de l’Èxode d’Israel es presentat com el paradigma de l’alliberament.

Aquest interpretació, si bé aporta una visió que resultà una important novetat en el seu moment, tenia el risc d’esbiaixar la lectura de l’Antic Testament i, de passada, oblidar altres comprensions que eren necessàries per entendre també alguns dels aspectes del Nou Testament. No tot era Èxode en la història d’Israel; també hi hagué un dur temps d’exili que marca profundament l’experiència de Déu en aquest poble. També hi hagueren moments d’idolatria i d’abandonament de Déu. Totes aquestes realitats havien de poder-se encaixar en la perspectiva de la nova hermenèutica proposada. Malgrat aquestes aparents contraposicions, els relats de l’Antic Testament presenten la intervenció de Déu en la història d’Israel com un aliança santa que transita permanentment entre llibertat-idolatria-judici-alliberament.


Al final, aquesta hermenèutica de l’alliberament ajudà, en un moment concret de la història de l’Església catòlica, a comprendre com actua Déu en la història de la humanitat a través de l’alliberament i d’una manera concretat d’alliberar. L’encert d’aquesta hermenèutica encetada pels teòlegs de l’alliberament fou aportar un visió de la fe que transformà algunes visions del cristianisme, especialment aquelles que s’havien desentès del patiment i el sofriment que pateix bona part de la humanitat. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada