No afirmo res de nou si dic que el futur de l’Església catòlica passa,
en bona mesura, per trobar un millot encaix dels laics dins del complex sistema
eclesial. És cert que en els darrers anys es normal trobar alguns laics ocupant
llocs rellevants dins de l’estructura eclesial i cada cop més. Aquesta
circumstància no evita considerar que l’Església catòlica es troba fortament
clericalitzada. A més, tinc la sensació que això no es resoldrà
significativament a curt termini. No obstant, es poden prendre algunes mesures que
encaminades a crear importants masses crítiques que facin irreversible el canvi
d’orientació a favor d’un major protagonisme dels laics.
Les parròquies és un bon àmbit on estimular iniciatives a favor d’una
major presència i protagonisme dels laics en la vida de la comunitat eclesial.
Sé que moltes comunitats parroquials estan donant passos ferms en aquesta
direcció des de fa molts anys. L’Església catòlica catalana ha sabut ser capdavantera
en els moments de renovació eclesial; per això cal seguir donant suport actiu
al que moltes parròquies estan fent. Però també cal crear les condicions perquè
pugui aparèixer noves iniciatives tendents a donar un major pes als laics en la direcció de
la comunitat parroquial. Assumint que, preveres i laics, formen una única
comunitat que dóna testimoni de l’amor de Crist en un àmbit de referència
concret.
Dins dels diversos carismes que els laics podrien assumir un d’ells
fora el d’actuar de dinamitzadors dels espais de culte a fi de puguin estar
oberts al màxim nombre d’hores per tal de poder ser vertaders espais d’acolliment
als qui ho necessitin: “veniu a mi els assedegats” o "veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats" deia Jesús. Per fer-ho
possible, segur que hi ha molts laics que podrien fer magníficament aquest
primer acolliment espiritual en els temples que ara, per manca de preveres o
altres circumstàncies, estan tancats. Calen noves dinàmiques, tan perquè són
necessàries per la nova església que demana el papa Francesc, com perquè a la
societat hi ha persones que s’acosten als temples cercant un espai d’acolliment
i calidesa humana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada