Malcorar en política

Malcorar és un verb transitiu de poc ús. Significa fer perdre el cor algú de fer alguna cosa. Dissuadir-l’en. ¿No és això el que sovint passa en la política de la quotidianitat?. Fa dies comentava que la publicitat negativa pot funcionar, en alguns moments, per mobilitzar els electors a través dels temors, però insistir en aquesta estratègia allunya els ciutadans de la política i, de manera particular, amb els polítics. Això situa als líders polítics en una posició difícil, tan complicada, que difícilment poden fer les seves funcions socials, tan útils en política, de convocar, aplegar, inspirar i motivar. Quan això passa els ciutadans s’allunyen de la política i experimenten l’efecte de malcorar la política.

Part del problema d’aquesta subversió de la funció política és que aquesta ha deixat de percebre’s com interessant per resoldre els problemes dels ciutadans, per una part, i pel fet de que els polítics han deixat d’emprar la persuasió com a eina per crear col·lacions àmplies, polítiques, per resoldre les preocupacions de la ciutadania. Persuadir és, d’alguna manera, l’antinòmia de malcorar. Persuadir, també és un verb transitiu, i significa induir a creure, a fer alguna cosa. La persuasió és necessària per fer una política decent, que és el mateix que dir política democràtica. Per persuadir, i no malcorar la política, cal entendre la política no com l’exercici absolut de la confrontació de tots entre tots per ocupar el major espai de poder possible, sinó com a servei a la comunitat per resoldre els problemes comuns. Lamentablement, la política moderna és cada cop menys sensible a persuadir i s’apropa més a malcorar.