La matraca és un instrument compost de dues o més fustes articulades
que, posat en moviment, fa un soroll sec i repetit, emprat antigament per Setmana
Santa en substitució de les campanes. A més d’un instrument, la matraca és una
expressió col·loquial emprada per fer adonar la repetició pesada d’alguna
argumentació. Així, "donar la matraca" és una expressió sinònim de
donar la llauna o donar la tabarra i s'usa per indicar que algú es posa
excessivament pesat, és importunat o insisteix amb impertinència en alguna cosa
que ens fa enfadar.
Això és el que fan algunes persones amb el tema de la mesquita de la
ciutat de Barcelona i, de manera específica, davant del rumor gratuït de
construir-la en l’antiga plaça de braus Monumental. Malgrat els reiterats
desmentits de la propietat i del mateix alcalde de la ciutat hi ha encara
persones que han convertit aquest en una matraca informativa. És probable que
l’ús de l’estratègia de la matraca informativa en mans d’algun polític és per
treure’n algun rèdit electoral. Però fan el ridícul de forma persistent.
L’opinió pública pot tornar-se en contra amb els qui usen la matraca
informativa perquè als ciutadans se’ls pot aclaparar amb informació, però no
accepten que se’ls consideri estúpids. És poc probable que hi hagi algú que
creure viable que a la plaça Monumental es pugui construir-hi una mesquita de
grans proporcions. Ningú es pot creure creu un projecte d’aquesta magnitud. Per
exemple, un minaret de 300 metres sabent que la Torre de Collcerola fa 288 m. i
les torres de la Sagrada Família, quan s’acabin l’any 2026, tindran 172 m. o
les actuals Torres Mapfre tenen 154. El pressupost dit del projecte és de 2, 2 mil milions d’euros quasi bé com tot el
pressupost de l’ajuntament de Barcelona. Tot i aquesta fantasia, hi ha encara
algun polític local que hi dóna crèdit i insisteix de que, no només està en
contra d’això, sinó que pretén modificar les ordenances municipals per evitar
que en la plaça es pugui fer una mesquita.
Aquesta forma d’entendre la política d’oposició mereix la meva
indignació perquè el seu darrer objectiu és provocar associar en l’imaginari
dels ciutadans que hi ha algunes opcions polítiques que estan en contra de
l’Islam. Per això s’aprofiten de qualsevol excusa per fer forat amb el seu
missatge. Aquesta actitud de recerca de rèdits polítics, per més civilitzada
que sembli, és tan perillosa com tota xenofòbia, ja que a la fi no promou un
model de societat oberta i respectuosa amb les llibertats personal. Tot al
contrari, aquestes actituds insinuen comprensions totalitaris i excloents que
malmeten la convivència social i divideixen la societat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada