Alguns polítics han convertit la política en
un joc brut d’estratagemes per influir sobre l’opinió pública a fi de crear
imatges distorsionades de la realitat per tal de fixar en l’imaginari dels
ciutadans determinades visions. Ahir vaig sentir a una política de l’oposició
catalana amenaçar, amb to displicent i antipàtic, al President de la
Generalitat, de que el govern de Madrid portarà al Tribunal Constitucional la
llei catalana de consultes quan l’aprovi el Parlament. Dit això, és quedà tan
ampla. El seu objectiu era ben senzill, relacionar el President de Catalunya i
al Parlament amb una decisió que ella considerava il·lícita i deduïa que, amb
tota seguretat, així també seria considerada pels juristes del constitucional. Amb
aquesta contundent afirmació, des de l’oposició no s’atacava les idees del
President Mas, sinó que es volia fixar en l’opinió pública catalana que el
President era una persona que propiciava decisions il·legals.
Determinada pràctica política de l’oposició està
totalment instal·lada en una estratègia de no rebatre les idees dels seus
adversaris, sinó de dirigir-se constantment a l’opinió pública per enviar missatges
de desprestigi personal als contrincanst. Aquesta estratègia degrada la política
perquè ataca de fons el seu propi sentit i valor social. Des d’aquesta lògica
de la confrontació o de l’enemistat política desvirtua la comprensió de la política
com art d’abordar, de forma conjunta i consensuada, els problemes que són
comuns i d’aquesta manera conviure i construir projectes comuns per damunt de
les lògiques diferencies.
No comparteixo aquesta visió estreta de la política;
em cansa i estic convençut que incrementa la separació entre els polítics i els
ciutadans en detriment de la seva comprensió humanista perquè la veritat queda
anul·lada per la força de la mentida repetida de manera insistent. No estaria
de més de recordar a aquesta diputada que si el Parlament de Catalunya aprova
una llei de consultes populars no referendàries tal com està formulada el que
fa és exercir la facultat atorgada per l’Estatut d’Autonomia per la qual cosa
no està cometent cap inconstitucionalitat. Perquè tothom ho tingui clar
reprodueixo el que diu l’Estatut en l’article 122 “correspon a la Generalitat la competència exclusiva per a l’establiment
del règim jurídic, les modalitats, el procediment, l’acompliment i la
convocatòria per la mateixa Generalitat o pels ens locals, en l’àmbit de llurs
competències, d’enquestes, audiències públiques, fòrums de participació i
qualsevol altre instrument de consulta popular, salvant el que disposa
l’article 149.1.32 de la Constitució.” La realitat, com la veritat, no és
poden alterar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada