Dirigir per piulades

Els socialistes catalans, després d’una llarga travessa pel desert, de crisi en crisis i de tensió en tensió, estan en plena fase de renovació dels seus càrrecs directius després que fos escollit el seu nou primer secretari. De sobte, el procés de renovació s’ha accelerat en una velocitat vertiginosa. Cada dia les xarxes socials s’assabenten, a través d’una piulada de Twitter, el nom d’un nou responsable dins de la direcció dels socialistes catalans. Els noms coneguts fins ara, encara que en falten alguns prou rellevants, tenen tot el meu respecte per la seva vàlua política i trajectòria personal sobradament demostrada. Però no deixa de ser curiós el sistema escollit per renovar la cúpula dirigent del partit dels socialistes catalans. Entenent que, de forma general, un partit polític és un organisme associatiu, on l’afiliació es basa en la lliure decisió i hi ha responsabilitats compartides entre iguals.

El que em sorprèn és la manera com nou el primer secretari vehicula les seves propostes al marge dels òrgans regulars del partit i condiciona el futur debat en el proper congrés. Les piulades al Twitter del primer secretari deixen entreveure quines són les seves decisions, tot i que formalment són unes propostes a confirmar en l’immediat proper congrés. Estic sorprès per aquesta manera de fer, perquè de nou, els noms concrets, tots ells, insisteixo, molt vàlids, precedeixen el debat d’idees. Les quals, hom suposa, que han de presidir el debat congressual i els seus continguts creen els marcs que condicionen els perfils dels dirigents del partit. Però amb aquesta pràctica de les piulades s’inverteixen els termes: els noms primer i, si s’escau, les idees després. Aquesta inversió conceptual no es bona per recuperar la confiança amb el sistema polític ja que transmeten una concepció particular de la polític que no aporta confiança en la seva regeneració i el rigor de les propostes renovadores.