El bon ofici polític

Amb gran satisfacció personal, torno a mirar la magnífica sèrie l’Ala Oest de la Casa Blanca. Cada capítol és una lliçó majúscula de com ha de ser la governança política i com el bon governant és aquell que pren decisions que pretenen tenir coherència moral. Res sembla fútil i totes les paraules i gestos en aquesta sèrie semblen estar ben pensats per suscitar una passió per la política amb majúscules.

Una de les constants que transmet la sèrie és que el bon govern ha de descansar en persones altament preparades en el seu ofici. Aquesta capacitat comporta, a més del domini d’un conjunt d’aptituds que permeten establir coalicions i generar consensos per resoldre des de l’acord els problemes comuns; també destaca que cal un alt coneixement en el conjunt de matèries que intervenen i influencien les decisions polítiques. Els diversos personatges de l’escena política estan preparats i saben de que parlen.

Què lluny està la realitat  política de casa nostre de tot això. Només cal veure els currículums reals d’alguns polítics. Alguns fan vertadera pena. No puc deixar de preocupar-me al descobrir com la mediocritat ha ocupat algunes esferes del poder polític amb total impunitat. Voler justificar aquesta situació en nom de la permeabilitat polític en l’accés al poder polític ,em sona a excuses de mal pagador. En moltes ocasions, un cop conegut les entranyes íntimes del món polític, tinc la sensació que alguns importants temes de la vida política del meu país estan en mans de persones totalment ineptes per exercir-lo i que són un perill públic seguir on són.