He llegit amb complaença l’article que has fet
responent a un altre meu. En el teu article parles de compartir idees i valors.
Penso que això és molt important. Cada una de les paraules donen molt de sentit
a la política.
Compartir és un desig necessari per fer bona política. La governança
exigeix acord i consens per resoldre els problemes dels ciutadans. Confiar
l’estratègia política en la confrontació desencarnada i l’aniquilació dels
adversaris sota una èpica que recorda a combats bèl·lics, no porta enlloc. Embruteix
la política, la invalida com a eina de convivència civilitzada. Reivindico la
creació de ponts de diàleg entre les forces polítiques per trobar acords
compartits. Penso que la política ha de basar-se en la concòrdia, el diàleg i
l’amabilitat. També reivindico els ideals en política com a guia, i criteri
moral, per evitar caure en el pragmatisme i l’anomia que tot ho justifica i tot
ho permet. No es pot construir la justícia social o enfortir la llibertat sense
idees. Com tampoc es pot governar sense valors i virtuts. Necessitem un marc
moral de referència clar que aporti a la nostra societat aquells valors i
virtuts que aporten sentit de humanització i civilitat, i han estat elles les
que permeten edificar la civilitat. Gràcies a les virtuts convivim amb respecte
i educació cívica amb als que considerem iguals però són diferents.
La maduresa política dels ciutadans i la gravetat dels problemes que
pateixen hauria de comportar repensar el sentit dels partits polítics catalans.
A mesura que la societat canvia i es transforma, els partits estan obligats a
repensar la seva identitat i situar-la en l’horitzó dels ciutadans. Els partits
no són cap absolut immutable, sinó un instrument al servei dels ciutadans a fi
d’ordenar millor la convivència cívica. Per això política i civisme estan
profundament interrelacionades. Els temps estan canviant ràpidament. Tenim nous
i greus problemes, però els instruments polítics han estat sobrepassats pels
esdeveniments.
Avui, els partits polítics han d’interrogar-se sobre quin és el pes que
les polítiques socials tenen en el seu univers de propostes polítiques. Mentre
que algunes forces polítiques, aquesta preocupació pot ser menor, altres poden
accentuar aquest dimensió com a resposta a la demanda social. Estic d’acord amb
el dius respecte a Convergència Democràtica. Ara toca posar més l’accent en les
polítiques socials perquè hi ha molts catalans que es troben en situacions
precàries o en perill d’exclusió social, i alguns ja estan força en la
perifèria de la societat. No es pot admetre de cap manera, sense avergonyir-se,
la frivolitat que tenen alguns governants que justifiquen amb tota naturalitat
el rescat dels bancs amb diner públic, mentre són poc sensibles a les creixents
desigualats socials i la pèrdua d’esperança de moltes persones abocades a la
marginació social.
No es pot construir Catalunya amb les actuals desigualtats. Adoptar
polítiques de justícia social forma part de la coherència moral que abans
reclamava per la política. Les persones que provenim d’ambients cristians
cerquem la justícia social perquè
entenem la governança de la societat com una aplicació pràctica de la caritat
política. Aquesta troba sentit en l’aplicació pràctica del principi cristià
d’estimar a tothom, sense exclusió i a fons. La necessària reforma econòmica
per sortir de la crisi no pot ser un extensió del liberalisme sens cor.
M’inclino a treballar a favor d’una economia social de mercat, l’economia del bé
comú. Com a cristià estic fermament convençut que la Doctrina Social de
l’Església proporciona unes recomanacions per anar en aquest sentit.
Per promoure la justícia social des de l’acció de govern es requereixen
uns grans acords polítics que situïn aquest objectiu per davant de les disputes
partidistes més enllà dels càlculs electorals. M’ha deixat d’interessar la
política com a lluita pel poder i m’interessa únicament l’acció política
orientada a la justícia, la fraternitat i la libertat. Principis antics, però
que encara són grans inspiracions capaces de moure passions i voluntats. Per
avançar cap aquesta direcció cal sumar persones amb voluntat de recuperar la
dignitat de política i oferir a la societat una proposta política atractiva
capaç de generar confiança. Tu arreles la teva reflexió a Convergència
Democràtica, penso que aquesta formació política hauria de recuperar la idea
original de ser un moviment de trobada de voluntats polítiques que aspiren a
que Catalunya sigui un país pròsper gràcies a l’esforç del treball ben fet,
lliure nacionalment, però també que cada individu es senti una persona lliure,
i solidària davant les dificultats que algunes persones puguin trobar per
progressar humanament.
Considero que hem d’avançar per crear de nou una àmplia centralitat
política presidida pel seny i la mesura, la justícia i l’equitat, que permetin
assumir el lideratge necessari per canviar les regles econòmiques, socials i
polítiques que ens han dut a l’atzucac que ens trobem. Catalunya necessita
aquest centre polític, i social, representatiu del que som i volem ser. Aquest
centre renovat s’ha de construir a partir del compromís, tu parles d’un
contracte social, de moltes persones provinents de diferents sensibilitats i
tradicions que volen seguir treballant, ara junts, per construir un país
nacionalment fort, socialment cohesionat i just, i que confia amb la
participació política com la millor via per resoldre els seus problemes. Penso
que hi ha moltes persones que participen d’aquesta idea. Els que vivim en
aquest país, estimem la justícia que ens iguala i defensem la llibertat de ser
diferents. Durant anys hem estat exemple de civilitat i volem seguir-ho sent.
Per aconseguir tot això, Carles, cal convocar i sumar moltes voluntats
més enllà de les disciplines dels partits, sempre més estretes del que un pot
imaginar-se. Cal convergir i unir-se per afrontar, amb il·lusió i voluntat
d’èxit, el progrés del nostre país i de tots els catalans i catalanes.
Valoraria encertat que la nova Convergència Democràtica, i la coalició
política que anima amb Unió Democràtica, en el seu esforç de situar-se en el
nou context polític i social i amb voluntat de superar els errors comesos per
les seves febleses, recollís, com molt encertadament proposes, la centralitat
política. Aquesta pot emergir de la trobada de persones que, tot i tenir
sensibilitats diferents, han anat teixint un espai comú, perfectament
identificable, des de la pràctica política feta a CDC, UDC i el PSC. La
recomposició del panorama polític català exigeix clarificar de nou aquesta
centralitat. Per fer-ho cal atraure i mobilitzar aquells catalans que sempre
havien trobat assenyada la proposta de sociovergència. Pel fet que les
circumstàncies polítiques haguessin impedit la concreció pràctica d’aquesta proposta,
la nova realitat reclama la seva actualització i el seu oferiment com aposta
seriosa per recuperar el seny en política i avançar, com molt bé dius, al final
del teu article, vertebrar aquest ampli espai polític pot permetre a Catalunya
reconstruir un ideari polític basat en el catalanisme obert, sensible al
progrés i amb atent a la dimensió social, i amb vocació de centralitat
política.
Perdona, l’extensió de la resposta. Però les nits d’estiu allarguen els
pensaments quan la calor no deixa dormir.
Salutacions cordials.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada