Diàleg cristianisme i islamisme

La ciutat de Barcelona ha estat la seu d'una interessant iniciativa del arquebisbe cardenal Lluís Martínez Sistach. Durant mig any diversos cardenals, arquebisbes, bisbes i experts de tot el  món han reflexionat sobre la pastoral de les grans ciutats a partir dels eixos dels àmbits de reflexió endegats en una trobada a Barcelona el passat mes de maig. Les seves conclusions han estat presentades recentment al papa Francesc per tal de ser incorporades com a programa d'actuació de l'Església catòlica pels propers any en l'àmbit de la pastoral urbana. A la fi d'aquesta interessant iniciativa, em pregunto si la diòcesi barcelonina vol i pot seguir proposant nous camps de reflexió  per contribuir a que l'Església catòlica afronti alguns dels nous reptes de la societat contemporània. Penso que sí. Entre les diferents iniciatives que poden emprendre's n'hi ha una que la veig molt necessària i plausible. Barcelona pot avui esperonar de manera destacada el diàleg entre la tradició cristiana i musulmana seguint les orientacions donades pel papa Francesc.

En el col·loqui amb els periodistes tornant del seu viatge a Turquia, el papa Francesc demanà, en primer lloc, als doctors i pensadors islàmics obrir un procés de renovació de la seva religió a fi d'aturar les derives fonamentalistes radicals i extremistes propiciades per algunes corrents islamistes. Tot seguit, amplià aquesta idea amb les següents paraules: “hem de donar un salt qualitatiu. Hem de fer el diàleg entre persones religioses de diferents pertinences . Això és bonic: homes i dones que es troben amb altres homes i amb altres dones per intercanviar experiències; no es parla de teologia, sinó d'experiència”. En termes similars, alguns catòlics rellevants han expressat en diverses ocasions la necessitat d'ajudar als pensadors islàmics en el seu procés de reformulació de les expressions religioses  tradicionals. Per part de la tradició islàmica, alguns dels pensadors renovadors han manifestat en més d'una ocasió, que l'impuls per la renovació de l'Islam es donarà a Europa per la trobada dels  musulmans amb la cultura occidental, especialment amb el pensament il·lustrat evolucionat. El camí de renovació de l’Islam partiria, en un primer moment, d’un contrast cultural de la fe amb la cultura de la Modernitat, ara evolucionada en el pensament actual.

¿Quin paper podria tenir la diòcesi de Barcelona, i la mateixa ciutat, en aquest procés? . La diòcesi barcelonina podria ajudar a impulsar aquest salt qualitatiu proposat pel papa Francesc. A la ciutat de Barcelona es podria crear un espai de trobada de pensadors catòlics i musulmans per descobrir com la cultura contemporània contribueix a renova l'expressió de  les religions en termes culturals comprensibles les societats. Barcelona pot fer aquesta contribució particular per vàries raons. Des de la vesant religiosa, Barcelona ha acollit la diversitat religiosa a través del diàleg i el treball conjunt àmpliament reeixit. La comunitat musulmana és nombrosa i activa. En aquest sentit catòlics i musulmans estan acostumats a treballar conjuntament en diferents iniciatives de caire religiós i social. Hi ha hagut una trobada i coneixement mutu a partir de tenir experiències compartides. Gràcies a aquest diàleg continuat existeix un patrimoni de confiança que pot posar-se al servei d'un diàleg a més alt nivell. També hi ha importants raons cíviques que justificarien promoure questa iniciativa. Barcelona, com a ciutat, és una urbs plural i diversa amb vocació de crear civilitat a partir del diàleg. La ciutat ha promogut, des de sempre, la interacció entre les diferents cultures dels seus ciutadans esdevenint pont per propiciar l'encontre de diferents pobles del Mediterrani. Per això a Barcelona es poden trobar els  catòlics i musulmans europeus per tal de descobrir  els punts en comú que tenen com a religions del Llibre i identificar els referents que la cultura europea ofereix per expressar la singularitat de cada una de les religions i veure com aquest diàleg ajuda a consolidar la convivència a Europa.