Tinc la percepció que el darrer dia de l’any acostuma a ser més
fred que els anteriors. Mentre el sol es pon les darreres hores del dia tanquen
la memòria de molts fets que es troben estibats en el racó dels records. Allí
conviuen coses agradables i reconfortants, però també hi descobrim moments de
patiments i dolors que ens entristeixen. Les partences inesperades o les que
sense ser-ho ens han deixat el cor entristit formen part del capítol acabat de
l’any que s’esmuny. Aquest any he tingut de tot, però el que destaca és la data
del 11 d’abril quan vaig manifestar el meu compromís de compartir la vida amb
la persona que estimo.
Falten poques hores perquè se’ns obri un nou capítol en el
llibre de la vida. Les seves pàgines esperen les nostres decisions, les nostres
esperances i també les nostres pors i inseguretats. Tot està per fer i cadascú
serà el protagonista privilegiat del temps que està per venir. En aquest
trànsit entre dos anys, és un bon moment per reflexionar el que som i el que
podem arribar a ser. Cada individu som responsables de traçar el camí que volem
emprendre l’any que està a punt de néixer. Ens hem de sentir lliures per
prendre les resolucions oportunes. Mentrestant, pot ser per preparar-nos millor
per aquest esdevenidor, ens aniria bé aturar-nos i escriure breument allò que
voldríem que fos veritat l’any vinent. Diuen que si pensem el futur, si el
visualitzem, el farem possible. Val la pena intentar-ho. Bon any per tothom
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada