Quan l'aabraçada és política

El senyor de Podemos ha vingut d’explorador de Catalunya. La seva oratòria viva i el seu bon fer davant dels medis captiva i mobilitza. Al darrera del seu verb ardorós i els dots oratoris ressonen estils antics, prou coneguts en els terrenys dels populismes. No empra els antics verbs agitadors sinó noves formes d’influència i persuasió que saben crear expectatives en els cors de persones desconfiades amb el sistema polític, crispades per la corrupció o afectades per la crisi. Cap altra cosa explica l’èxit d’aquest moviment-partit que, sense programa i experiència, és capaç de recollir la indignació de tanta gent.

M’ha sorprès que el senyor de Podemos vol tendir ponts però no es voler abraçar amb el president Mas, president dels catalans. Dir-ho així a Catalunya, no deixa de ser curiós i demostra no entendre res de la terra dels catalans, com tampoc domina massa bé el català segons he pogut veure en una de les seves piulades. Precisament l’abraçada, signe de cordialitat entre persones educades, tal com feren Artur Mas i David Fernández mostra la solidesa de la tradició pactista catalana. Per damunt de les diferències, més enllà de les distàncies polítiques, els catalanes som capaços d’avançar units per aconseguir grans objectius de país. Les festes d’entronització de la Mare de Déu de Montserrat l’any 1947 i L’Assemblea de Catalunya dels anys 70 del segle passat són exemples de tot un tarannà de país. N’hi ha d’altres casos exemplars que en parlaré un altre dia.

Les paraules del senyor de Podemos sonen estranyes i tenen poc sentit pels catalans. No calia que vingués a la Vall d’ Hebron, així és com s’escriu correctament en català, per parlar-nos de la seva concepció de la política com antagonisme repulsiu que, fins i tot, impedeix l’abraçada. Si amb les seves paraules volia dir que en el seu àmbit polític no hi ha espai per persones que, per damunt de les diferències, es reconeixen i es s’aprecien com a persona, s’ha equivocat de lloc. Catalunya volem pactes i unitat. No tenim temps per entretenir-nos en nous populismes, tenim massa feina. Entre elles caminar cap un país nou i diferent que permeti, entre altres coses, ser més just, més democràtic, més amable, culte i educat.