La realitat social dels darrers temps ha introduït diverses
dinàmiques que han transformat el significat social dels centres de culte.
Aquests, han de deixat de ser uns simples contenidors d’activitats cultuals.
Entorn de molts centres de culte han aparegut moltes activitats no estrictament
pròpies de les activitats cultuals. Això es suma al fet de que la
secularització de les societats i la individualització de les creences en la
majoria de les societats occidentals està conduint a considerar les religions
com reserves culturals del patrimoni material i simbòlic. És el fenomen de la
culturització de les religions.
La pràctica d’algunes confessions religioses, de manera
especial la catòlica, ha incorporat entorn als centres de culte una sèrie
d’activitats socials i culturals que han ampliat la consideració funcional
d’aquests equipaments. Bàsicament, l’equipament que té la consideració de lloc
de culte pot portar associat altres equipament on es desenvolupen activitats de
caire social i cultural. Com tampoc és estrany que, en alguns casos, siguin els
propis centres de culte que assumeixen algunes d’aquestes funcions.
Aquest fenomen també es manifesta en altres confessions
religioses. La majoria d’elles entorn dels centres de culte es desenvolupen
activitats solidàries amb les persones que pateixen els efectes de la crisi
econòmica. En altres ocasions, els mateixos locals dels centres de culte
esdevenen àmbits d’activitats culturals on s’aporten significants d’identitat
als feligresos. Això és especialment rellevant amb religions fortament
vinculades a col·lectius que han vingut a Barcelona amb els processos
migratoris, tal com passa amb els musulmans, sikhs, hinduistes i algunes
famílies evangèliques. L’anàlisi de la realitat de les religions a Europa
mostra que les mesquites no només expressen la realitat d’una comunitat de fe,
la musulmana, sinó que també manifesten els aspectes culturals de l’evolució de
l’Islam en el context cultural europeu. Això s’evidencia, tant en la manera com
els dirigents de les comunitats musulmans comuniquen l’Islam com perquè les
pròpies mesquites esdevenen ofertes culturals relacionades amb l’àmplia cultura
musulmana.
La comprensió de la dimensió cultural de les
religions introdueix un interessant reflexió que no es pot obviar per la seva
transcendència. Els poders públics, pels principis constitucionals, han de
considerar per igual a totes les religions, però a la pràctica, cada una ha és
diferent en relació al seu impacte en la tradició cultural. Aquesta igualtat
des de la diferencia introdueix una perspectiva particular alhora d’abordar la
manera que tenen les Administracions Públiques amb les diferents comunitats de
fe. El principi d’igualtat que presideix les relacions de les institucions
públiques amb les confessions religioses no es contradictori amb el
reconeixement d’unes diferències alhora d’avaluar l’impacte de cada una de les
religions en el patrimoni cultural i simbòlic de la societat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada