El
restabliment de relacions, ara diplomàtiques i properament comercials, entre
Estats Units d’Amèrica i Cuba revela un canvi transcendental en les
comprensions de la geopolítica. La contundent afirmació del president Obama “50 anys han demostrat que l’aïllament no ha
funcionat. Ha arribat l’hora d’un nou enfoc” revela, a més d’un realisme
absolut, la capacitat d’un canvi de mentalitat, tant a Washington com a La
Havana, ambdues parts des de pressupòsits diferents, que ajudarà a transformar
les condicions de vida a Cuba i també el pes de les influències dels grups de
pressió a Nord Amèrica.
La
lliçó política d’aquests esdeveniments mostra el triomf del diàleg enfront la
confrontació. És una elogi de la política en estat pur, doncs aquesta s’hauria
de basar en el diàleg per trobar els punts en comú que facilitin la convivència
i la millorin, així com permetin a les persones viure amb més llibertat i
felicitat. Tots aquests aspectes evidencien la dimensió moral que ha de
presidir les relacions polítiques. Sense els referents morals la política pot esdevenir
un joc brut justificat només per l’apetència del poder. La intervenció del papa
Francesc ha estat fonamental per aquest enteniment. La intervenció discreta,
quasi silenciosa, de la diplomàcia vaticana evidencia, no només un bon exercici
de les seves habilitats negociadores, sinó la projecció de l’autoritat moral
que atorgar el papa Jorge Bergoglio a l’Església catòlica. Caldrà estar atent
al que pugui passar en els propers mesos en els altres àmbits geopolítics en
els quals el papa Francesc ha intervingut públicament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada