Aquest és el títol d’un capítol del llibre Mentrestant de Maurici Serrahima. Aquest
llibre, inicialment uns fulls mecanografiats, fou escrit al començament de la
postguerra espanyola després de l’ensorrament de les institucions de la
Generalitat i l’exili dels principals polítics catalanistes. En aquest context
Serrahima reflexionà sobre el sentit del fracàs passat i proporcionà un cos
doctrinal per les primeres generacions del nou catalanisme polític que començava
a organitzar-se en la clandestinitat. La seva anàlisi de la història de
Catalunya serviren per il·luminar els primers inicis del catalanisme, però
també són força útils per albirar les decisions polítiques d’aquests moments.
En el capítol Els
nostres mals, Maurici Serrahima analitza les falles essencials amagades
darrera de la realitat nacional i que foren comeses en el període tràgic que conduí
a la Guerra Civil. Entre aquestes errades hi ha la manca d’un projecte global
del país, el que ell anomena visió.
Tot seguit afirma que “quan es vol fer
política de debò s’han de veure les coses en conjunt i s’ha de tenir un
pensament llunyà” i cal estar treballant per adquirir aquesta virtut perquè
no és la manera de ser natural dels catalans. Un altra equivocació, associada a
l’anterior, és la incapacitat dels catalans “d’anar junts, indispensable en la política, si es volen fer grans coses”.
Serrahima considera que aquests mals, i els altres que
enumera, poden ser derivades de “l’actitud
còmoda del qui, desconnectat de les responsabilitats de
govern, exigeix dels altres que governin, no sols bé, sinó ajustant-se en tot
al punt de vista del governat que espera que li ho portin tot resolt”. La
meditació de Serrahima, escrita en la foscor del franquisme, és força clara avui
i pot ajudar els catalans, especialment els que estan endavant del procés
polític, ha entendre els passos decisius que cal emprendre per continuar
avançant en el camí de la independència de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada