Poc
més es pot afegir al clar discurs del papa Francesc a la cúria vaticana. El que
havia de ser una plàcida trobada curial per felicitar el Nadal, el papa ho
convertí en un repàs general al que podrien anomenar-se els pecats capitals de la
complexa nomenclatura vaticana. El papa ha criticat amb duresa, davant de
cardenals, arquebisbes, bisbes i monsenyors de tot rangs, així com laics al
serveu de la cúria, la patologia del poder instal·lada al Vaticà. A tall de
resum aquests pecats o vicis són:
- Sentir-se immortal, immune o indispensable. Sentir-se escollit
- Treball en excés (martalisme)
- Petrificació mental o espiritual
- Excessiva planificació i funcionalisme
- Mala coordinació
- Alzheimer espiritual
- Rivalitat i vanaglòria
- Esquizofrènia existencial
- Enraonies i xafardejos
- Divinització dels caps
- Indiferència vers als altres
- Cara fúnebre
- Acumulació de béns materials
- Cercles tancats
- Benefici mundà i exhibicionismes
A
diferència dels pecats capitals, que són set, i són considerats vicis greus, les
malalties greus assenyalats pel papa Francesc tenen diferent consideració. Se’n
podrien afegir alguns més, com per exemple el gust pel luxe i la bona vida, tot
i que poden enquibir-se en alguns dels enumerats pel papa. Agafats en el seu
conjunt, aquests vicis representen una total desqualificació del poderosos i
benestants agents curials monsenyors. Foren significatives les imatges de cares
llargues i sorpreses que es pogueren veure a la sala Clementina del palau
Apostòlic quan el papa anava desgranant, en un llarg discurs aquests pecats.
Com també foren eloqüents les mans caigudes alhora d’aplaudir les paraules del
papa Francesc. De nou, el papa ha testat testimoni d’una força admirable i
força temps esperada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada