Bona part dels filòsofs de la Modernitat i forcés dels nous
filòsofs de la postmodernitat estaven ben convençuts que la raó moderna desplaçaria
les religions a l’àmbit privat i el progrés demostraria que eren socialment
irrellevants. Durant uns anys els fets semblaven donar la raó aquest auguri sobre
el fet religiós. La religió s’havia tornat en un assumpte privat dels
individus. Alguns d’aquests pensadors pronosticaven que la raó havia barrat definitivament
el pas a les propostes messiàniques i havia alliberat a la humanitat d’aquelles
tradicions del pensament, entre elles les religioses, influïdes per visions
salvífiques
No obstant, les dades sociològiques actuals aporten
evidències que contradiuen els postulats de la fi de les religions. Ni s’ha
donat la pretesa fi de la Modernitat, ni han desaparegut el fet religiós i les
seves manifestacions. Tot el contrari: hi ha un ressorgiment del fet religiós,
les seves expressions tornen a estar presents en mig de l’espai públic. La
religió segueix viva i continua essent un potent element dinamitzador dels
individus; proporciona sentit i símbols que aporten significat a la vida; actua
de motor social, intervé en la cohesió de la societat; aporta vivències
personals; està present en molts dels conflictes que afecten la humanitat, i,
en algunes ocasions sota les habilitats manipuladores, proporciona bons rèdits
polítics. En totes aquestes manifestacions es troba present una recerca atenta de
Déu, encara que els camins per arribar-hi són plurals i diversos. Les religions
no han mort, Déu tampoc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada